El neurocientífic Andrew Newberg de l’Hospital Universitari Thomas Jefferson de Filadèlfia, que estudia els efectes de la religió sobre el cervell, explica que la meditació i la pregària disminueixen el ritme cardíac i la tensió arterial, així com també a regular les nostres respostes emocionals davant situacions estressants. També sosté que els rituals en grup en contextos religiosos o culturals, de la mateixa manera que el ritual d’aparellament connecta dos individus, ajuden a unir una societat o comunitat en un conjunt comú d’accions i creences. L’experiència de connexió mental a través de la meditació, els cants o l’oració, s’experimenta amb el cos, sentint calfreds, palpitacions, rient, suant…
Enteneu de que us parlo? La ment domina el nostre cos, un exemple ben senzill es quan salivem al pensar o imaginar una llimona, per tant cal estar atents a la nostra ment.
Ja us vaig parlar de l’efecte dels pensaments positius i negatius a l’article sobre l’efecte placebo però vull insistir en que aquest efecte existeix (i en certs casos és molt potent), però actua només a la part de la ment conscient. La ment subconscient, la qual molta gent obvia, és la base de la nostra existència, només cal que ens fixem com l’organisme funciona sol.
Diversos científics sostenen que la meditació no ha de significar ser religiós, i per tant qualsevol pot beneficiar-se dels seus beneficis. En diferents estudis realitzats amb persones meditant no només s’han observat beneficis de la meditació a través de mantres religiosos sinó també sobre la mare terra per exemple. El que es pretén és entrar en un estat de relaxació, intentant mantenir la ment lliure de pensaments, per accedir a una consciència superior d’amor i pau. En certs països es recomana per alleugerir determinades condicions de salut, com la pressió alta, la depressió o l’ansietat.
Hi ha nombrosos estudis al respecte, però acabaré amb un que ens dóna encara més informació. Es tracta d’un estudi realitzat a les muntanyes de Colorado, on van trobar que els individus que feien meditació tenien nivells més alts de l’enzim telomerasa, que alenteix l’envelliment cel·lular tot protegint els telòmers, però a més el neurocientífic Clifford Saron de la Universitat de Califòrnia, va observar que aquest efecte era més acusat en els individus que tenien un propòsit de vida més definit, per tant es mostrava la importància que té el fet de viure la vida de manera que tingui sentit per un mateix.
