Que és l’efecte placebo?
Q

10 de març de 2018
Man feeling freedom on open sea

Parlar de que una persona té capacitats “aparentment” no humanes, de sanar-se, d’experimentar coses diferents… és de bojos oi?  Per què? Això és el que ens han fet creure en la societat a on vivim, però no pas en altres… Aquí ens tallat les ales, mitjançant el tabú, la por… Fer por és el mecanisme que s’utilitza per conduir una societat, perquè cap ovella s’escapi del ramat, perquè no interessa que ningú vegi que hi ha darrera l’escenari…perquè els de dalt sempre en fan negoci…

En la branca de la medicina sobretot, ens han ensenyat que per validar un fet, aquest ha de ser demostrat científicament, encara que paradoxalment moltes ciències estan des de sempre basades en hipòtesis o en teories…

Però jo em pregunto: Què hi ha darrera de l’efecte placebo? S’ha estudiat? Poc, però sí!

Hi ha molts medicaments en que les proves en humans obtenen pitjors resultats en els assajos clínics que l’efecte placebo, i això fa que siguin descartats. Així doncs, s’evidencia que alguns pacients milloren per l’efecte placebo. Però no només d’una congestió nasal, sinó de malalties cròniques.

Que ens demostra això? Doncs que la intenció de la persona en curar-se és una part important del procés i que en alguns casos és tan potent, que el resultat és una eficàcia equivalent a la d’un medicament en avaluació. Això és el mateix que dir que els pensaments positius, l’energia dels mateixos, ens pot curar, i això és perquè aquests fan que augmenti la secreció d’hormones com la dopamina o l’oxitocina, i afavoreixen altres canvis a nivell energètic més difícils a dia d’avui d’avaluar…però que s’expressen per exemple a l’aura.

De la mateixa manera, els pensaments negatius, ens poden fer emmalaltir, perquè aquí l’augment de secreció que s’observa és d’hormones de l’estrès, que frenen el creixement i el sistema immunitari.  En un elevat percentatge de les malalties infeccioses, els virus i les bactèries ja les portem, només que, pel seu caràcter oportunista, aprofiten aquests moments de debilitat per atacar les nostres cèl·lules.

El poder dels pensaments és limitat, certament, perquè aquí treballa la ment conscient. Però també tenim la ment subconscient. Aquí és on s’actua avui dia amb nombroses teràpies energètiques, i amb la meditació i certes disciplines com el ioga…

Les anirem descobrint perquè no sempre calgui recórrer a la medicina, que evidentment és imprescindible quan la gravetat de la malaltia ho requereix.

Montserrat Argelich

Compartir

Deixa un comentari

L'Enquesta

T'atenen en català en els comerços on vas habitualment?

Ja no s'accepten vots en aquesta enquesta