Entrevista a Daniel Vega, psicòleg adjunt al Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l’Anoia
Aquest diumenge, 10 d’octubre és el Dia Mundial de la Salut Mental. Arreu de la pandèmia s’ha posat el focus sobre aquestes malalties, que durant molt temps han estat invisibilitzades i estigmatitzades. En parlem amb el doctor Daniel Vega, Psicòleg adjunt al Servei de Salut Mental i Addiccions del Consorci Sanitari de l’Anoia.
Encara queda molt camí per recórrer en la visiblització de la salut mental, no? Encara hi ha molt estigma…
Especialment després de la pandèmia sembla que ha despertat més interès. Després de les seqüeles físiques de la covid, ja s’està parlant bastant de les psicològiques. A Catalunya, per exemple, fa poc es va aprovar el Pla Nacional de Prevenció del Suïcidi. Cal millorar i el Dia Mundial de la Salut Mental és una bona oportunitat per visibilitzar tot allò que falta per fer.
I pel que fa als joves, ens preocupem prou de la seva Salut Mental?
No hi ha un patró clar en aquest sentit. De fet també trobem la vessant contrària en alguns pares, la de preocupar-se en excés. Però sí que és cert que l’adolescència és una edat complicada en general. El que sí que estem veient últimament és que molts joves busquen informació sobre salut mental a través de les xarxes socials i això fa que moltes vegades es rebi informació errònia. També ens passa que alguns joves es van aïllant, prefereixen comunicar les seves coses a través d’aquestes xarxes socials enlloc de fer-ho en persona, i això els fa més vulnerables.
Què ha de fer un jove que creu que necessita tractament psicològic?
El més important és que ho parli amb la seva família o fins i tot a l’escola, parlant-ho amb un adult que pugui guiar-lo. El següent pas ja seria anar al metge de família que tindrà la capacitat de valorar si ho ha de tractar un especialista en salut mental o si es pot seguir tractant des de l’atenció primària.
Per altra banda, si som amics o familiars d’algú a qui veiem que no està del tot bé, l’hem de motivar a que demani ajuda, aportant-li informació sobre què és un tractament psicològic, com funciona, etc. Quan una persona no es sent bé ja ho sap, el problema és que encara hi ha estigma amb la salut mental i costa donar el pas de voler visitar un psicòleg, per exemple.
Segons dades del Consell Nacional de la Joventut de Catalunya, el suïcidi és la primera causa de mort entre joves de 15 a 34 anys, amb el doble de morts que les provocades per accidents de trànsit. Se n’hauria de parlar més?
El suïcidi és un problema súper important actualment. Arrel de la pandèmia han augmentat arreu del món. I també han augmentat les autolesions sense intenció suïcida. Aquestes autolesions van més enllà del “voler cridar l’atenció” que a vegades es diu és poc descriptiu i arriscat.
I sobre el que comentaves de parlar-ne més. És cert que durant molt de temps no s’ha fet gens, tant en l’àmbit privat com en mitjans de comunicació. Però en els últims anys ja ha anat apareixent en sèries com “13 reasons why” i va tenir un gran impacte en cerques a Google. Però aquest impacte no té perquè ser negatiu, sinó que es pot educar a la població en què la ideació suïcida i el suïcidi és un fenomen que existeix i hem d’aconseguir que la gent sàpiga què fer si se li passen aquest tipus de pensaments pel cap.
S’ha començat a parlar més de la salut mental dels joves arran de la pandèmia, però les xifres de joves atesos per problemes psicològics no para de pujar des de ja fa molts anys.
De problemes de salut mental sempre n’hi ha hagut. Arrel de la crisi econòmica que comença el 2008 va haver-hi un canvi de dinàmica en els adults, amb moltes persones que van decidir el pas d’anar al psicòleg. Amb l’aïllament de la pandèmia hi ha hagut un impacte especialment important en joves i gent gran. El fet de no sentir-se recolzat fa que tota la relació social que deixen de tenir en “viu i en directe”, passen a tenir-la al món virtual i això sempre és més perillós per la salut mental.
Hi ha accions específiques a l’Anoia per sensibilitzar al voltant de la Salut Mental?
Precisament aquest cap de setmana es fan unes activitats al Teatre de l’Ateneu. Des del Consorci Sanitari també realitzem unes jornades per sensibilitzar sobre aquests aspectes. I des de fa uns anys que també hem creat un espai de treball entre professionals de la salut i professionals de l’educació on intentem buscar solucions al tema de les conductes suïcides. Aquest any, de fet, farem alguns taller per a formar professionals de l’educació en aquest sentit. A més, al CSA liderem una important línia de recerca en autolesions, en què hem recollit mostres per estudiar aquesta conducta i com es pot millorar la intervenció.
On trobar ajuda:
Emergències:
•112
•Urgències de l’hospital més proper
Atenció telefònica:
•Teléfono de la Esperanza, específic d’ideació suïcida:
717 003 717
•Telèfon de l’Esperança de Barcelona: 681 101 080 / 682 900 500 / 682 300 003
•Telèfon de Prevenció del Suïcidi (Aj. Barcelona ):
900 925 555
Associacions a Catalunya:
•Salut Mental Catalunya – www.salutmental.org/
•ACPS (Associació Catalana per a la Prevenció del Suïcidi)
652 873 826 – info@acps.cat
www.acps.cat
•APSAS (Associació per a la Prevenció del Suïcidi i l’Atenció al Supervivent) 699 861 164 – apsascontacte@gmail.com / www.apsas.org.
•DSMA (Dol per Suïcidi, Mans Amigues) 722 188 404 – ds.mansamigues@gmail.com
www.dsmansamigues.org
