Aquests dies, amb motiu dels actes de commemoració d’Igualada com a Capital de la Cultura Catalana, i a propòsit de la 18a edició del Recercat, la Jornada de cultura i recerca local dels territoris de parla catalana, Igualada acull aquesta convocatòria amb diferents actes organitzats per l’Institut Ramon Muntaner (IRMU), el Departament de Cultura, la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC), la Federació d’Ateneus (FAC), l’Ajuntament d’Igualada, el Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada i l’Ateneu Igualadí; d’entre els quals una interessant i imperdible exposició, “El Segre: la memòria d’un riu”.
“El Segre, la memòria d’un riu” és, doncs, una mostra temporal i itinerant sobre la transcendència històrica i cultural del riu Segre, organitzada per l’Ateneu Popular de Ponent, l’Associació de Veïns de Grenyana, l’Associació Amics de la Natura el Xop i l’Associació de Veïns de Butsènit, en col·laboració amb Lleida Ambiental, el Museu de l’Aigua i la Paeria; i que compta amb el suport de l’IEI, la Diputació de Lleida i el Departament de Cultura de la Generalitat, endemés de la col·laboració de diversos ajuntaments. Així, aquest valuós document gràfic i testimonial ens transporta a través d’una memòria secular a aquells anys en què el Segre poc tenia a veure a com se’l coneix a l’actualitat; un temps en què els lleidatans se’n servien de manera ben diferent. Òbviament, tot ha canviat… i molt; i més encara la vida i les maneres de viure. I, per descomptat com ha canviat el riu també! Barques, raiers, llegendes i tradicions, a més dels oficis desapareguts i altres temes; tot està detalladament tractat en aquesta exhaustiva recerca -convertida en una il·lustrativa mostra- que posa en valor la relació històrica de la ciutat de Lleida i les terres lleidatanes amb el riu. De retruc, la visita ens apropa i ens participa, des d’una perspectiva més actual, de les relacions que s’estableixen entre els diferents elements que conformen l’ecosistema de ribera a Lleida: l’aigua, el sòl, la vegetació i la fauna.
I, al capdavall, més enllà de la memòria històrica sobre el riu a la qual es pot accedir, ben segur que és molt important d’observar fins a quin punt nosaltres, als nostres dies, també podem deixar el nostre llegat bo i descrivint com és el riu que hem conegut i quin ús n’hem fet. Una descripció segurament inimaginable per a les generacions venidores. Perquè, aquest completíssim estudi que abraça una trajectòria de cent anys d’història del riu, i de la relació entre aquest i les persones que en depenien, endemés dels diferents usos que s’hi han anat practicant al llarg del seu recorregut, i de la seva pròpia posició com a un camí del territori lleidatà -una via transitable o una barrera infranquejable- podria servir de pròleg o si es vol de passarel·la per a descobrir la història de molts més rius… l’Anoia, per exemple. Per a aquesta avinentesa, el Segre, ens convida a una pregona reflexió sobre com veiem nosaltres els rius, als nostres dies; alhora que prendrem consciència de fins a quin punt ha canviat tot… el riu i nosaltres.
Definitivament, una breu presentació del riu Segre i el seu pas per les terres lleidatanes ha deixat i segueix deixant profundes empremtes en indrets tan populars i plens de vida com: Llívia, Puigcerdà, La Seu d’Urgell, Organyà, Coll de Nargó, Oliana, Ponts, Artesa de Segre, Camarasa, Balaguer, Lleida, Torres de Segre, Serós i Mequinensa; des del seu naixement al vessant septentrional del Pic del Segre (a una cota entre 2.400 i 2.500 metres), al Circ de la Culassa, a l’Alta Cerdanya francesa, essent receptor puntualment de les aigües, entre altres, de La Valira, de les dues Nogueres Pallaresa i Ribagorçana, i del Cinca fins a la seva desembocadura al riu Ebre, a la cua del pantà de Riba-Roja, just a l’alçada de Mequinensa. Un curs fluvial, amb un recorregut (entre el territori francès i el català) de 265 quilòmetres; conformant un comportament propi d’un riu mediterrani nival de transició nivo-pluvial, capaç de donar embassaments tan importants com: Escales, Canelles, Santa Ana, Talarn, Terradets, Rialb, Oliana i Camarasa; endemés de canals, tan preuats com: Aragó-Catalunya, Pinyana, Urgell, auxiliar Urgell, Segarra-Garrigues.
Més enllà d’aquesta presentació, a l’exposició el Segre et descobrirà les seves atresorades petjades.
