La indústria tèxtil ha estat lligada a la comarca de l’Anoia i a tota la província de Barcelona des de temps immemorials. Per això el Museu de la Pell es troba a Igualada. Va ser creat el 1954 pel Centre d’Estudis Comarcals de la localitat.
Fins aleshores, molts propietaris de màquines tèxtils antigues s’havien valgut del alquiler trasteros en Barcelona per guardar-les. Tot i això, el museu els va donar l’oportunitat de conservar millor aquestes joies històriques i també d’exposar-les al gran públic.
Un museu únic a Espanya
A més, amb el museu, Igualada passava a tenir una instal·lació única a Espanya. El 1954 no existia cap museu d’aquest tipus a tot el país. Fins i tot va ser un dels tres primers que hi va haver a Europa. La seva primera seu va obrir-se al grup escolar Garcia Fosses i estava integrat dins del Museu de la Ciutat. Tot i això, aviat es va independitzar per instal·lar-se en dos punts d’Igualada que anem a mostrar a continuació.
Cal Boyer
El primer és la fàbrica Cal Boyer, una antiga tèxtil cotonera construïda a finals del segle XIX. A les seves dues naus, es mostra tot un recorregut per l’univers del cuir. S’exposen peces que tracten sobre la pell en la història de la civilització mediterrània, però també sobre els usos que se li han donat. Així mateix, compta amb una secció sobre l’home i l’aigua.
A Cal Boyer es troba la part principal del Museu de la Pell. I també es concedeix molt de protagonisme a la industrialització del treball tèxtil. Sota el títol De les cubes als bombos, ens porta a tres moments d’aquest desenvolupament: l’adobament de la pell cap al 1890, l’arribada de les primeres màquines i l’etapa final del període industrial, amb la seva avançada mecanització.
Precisament l’esmentada exposició L’home i l’aigua és una de les més espectaculars, perquè inclou maquinària antiga com una sínia de fang o la màquina de vapor del “Cilindre” d’Igualada.
Cal Granotes
La segona seu del Museu de la Pell és Cal Granotes, una adoberia del segle XVIII que està considerada una de les més antigues d’Europa. Encara conserva l’estructura típica d’aquestes instal·lacions, amb la ribera a la planta baixa i l’estenedor a la superior. Era a la primera on s’adobava pròpiament la pell de manera vegetal. Mentrestant, a la segona la pell es penjava en barres per eliminar la humitat. Però Cal Granotes ens mostra també altres sistemes que s’utilitzaven. Per exemple, el cosit del cuir per adobar, la marroquineria antiga i la més moderna.
En conclusió, la nostra ciutat compta amb un museu que recrea la seva història més ancestral, lligada a treballar la pell des de fa segles. Tots hauríem de visitar-ho, ja que fer-ho és conèixer el nostre propi passat. A més, d’aquesta manera contribuiríem a la seva conservació sota l’empara actual del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya.
