Músics de primer nivell, units per oferir una representació única d’aquesta obra que és Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO.
Dilluns 1 de gener de 2024, a les 19h, es podrà gaudir, per segon any consecutiu, d’un espectacle únic al món: el Cant de la Sibil·la, interpretat dins les Coves de Salnitre de Collbató, a la muntanya de Montserrat. Es tracta d’una representació en què es recupera el caràcter ancestral d’aquesta obra musical, a mig camí entre el ritus, la fe i la teatralitat, tornant a l’emplaçament on les sibil·les dictaven les seves profecies –és a dir, a les coves–, però al mateix temps actualitzant el seu missatge perquè ens interpel·li com a habitants de la Terra en ple segle XXI. Els advertiments apocalíptics de la Sibil·la sobre la fi del món ens resulta avui especialment proper, al bell mig d’una emergència climàtica i com a testimonis, sovint muts, de guerres incomprensibles.
El Cant de la Sibil·la és una de les manifestacions musicals més antigues de la nostra cultura. Les Sibil·les eren éssers semi divins de l’antiguitat, capaços de predir els esdeveniments futurs.
De Sibil·les n’hi va haver moltes. Habitaven en diversos llocs de l’orient i de Grècia com la cèlebre Sibil·la de Delfos o la de Cumas (prop de Nàpols), sens dubte la més famosa, ja que es convertí en l’oracle dels Patricis fins a la consolidació de l’Imperi Romà.
No ens ha de sorprendre, doncs, que els primers cristians conservessin el mite de la Sibil·la, convertint-lo en oracle de la segona vinguda de Crist, del judici final i la fi del món.
La presència d’aquesta mitologia a la litúrgia, va perdurar durant l’edat mitjana fins al Renaixement, època que va ser prohibida i desapareix, excepte a les Illes Balears i a l’Alguer (Sardenya), on es va mantenir fins als nostres dies.
Els darrers anys, el Cant de la Sibil·la ha viscut un ressorgiment i són nombrosos els temples on s’ha recuperat aquesta tradició, sent la major part, recreacions de caràcter historicista.
La Sibil·la de Montserrat revisa alguns aspectes de les celebracions tradicionals:
1- Retorna la Sibil·la al seu espai original precristià, és a dir, la situa dins una cova com la Sibil·la de Cumas, que proferia els seus oracles i profecies des de les entranyes de la Terra.
2- Fa una lectura actualitzada del seu missatge apocalíptic, connectat amb els desafiaments que afronta la humanitat del s. XXI com el canvi climàtic o les crisis humanitàries i ens endinsa cap a una fusió de misteri ancestral entonant l’oracle amb versos del nostre temps.
La Sibil·la de Montserrat, interpel·la a la consciència de cadascú de nosaltres, com a única manera de revertir una dinàmica que cada dia sembla més imparable.
Retorna la Sibil·la al seu espai original pre-cristià: l’interior de les coves. Transforma el seu amenaçant missatge (l’espasa) a una presa de consciència (creu i front) davant l’Apocalipsi que ja tenim al damunt: el canvi climàtic.
Un lloc màgic; les coves de Montserrat.
Una atmosfera única, l’interior de Montserrat, un espai únic modelat per l’aigua amb una acústica excel·lent.
Un dia especial, cap d’any, per començar l’any de manera diferent, però conscient.
L’obra musical més remota de la nostra cultura, amb reinterpretacions dels nostres grans compositors actuals com Joan Magrané o Bernat Vivancos.
Uns músics de primera línia com el Cor Francesc Valls, l’organista Juan de la Rubia, Gener Salicrú als instruments de vent i Lixiana Fernández, viola de Gamba.
Un text renovat, per Bernat Puigdollers que ens fa prendre consciencia de la apocalipsi pel canvi climàtic i altres injustícies actuals.
Una Sibil·la única, la soprano Kiani Vilar amb una veu jove que ens relliga amb la moreneta.
Comença l’any de manera diferent, artística i conscient.
