Entrevista a Paquita Sallés Corbella, col·leccionista de pessebres
Paquita Sallès és una igualadina discreta i solidària. Durant una vintena d’anys ha anat col·leccionant pessebres de tot el món i ara, quan n’ha reunit més de mil, ha donat la seva col·lecció a l’Asil del Sant Crist on està exposat al claustre amb l’única condició “que pugui ser visitat per tothom, sense pagar entrada.”
Com va prendre la decisió de donar la seva col·lecció de Pessebres a la ciutat?
Per a evitar que quan jo falti, la col·lecció es desmembri i es reparteixi per diferents llocs. Vull assegurar que tots els pessebres estiguin sempre junts.
Quants anys li ha portat reunir-los?
Vaig començar la col·lecció fa uns dinou anys en un viatge a Mèxic on vaig comprar el primer. Hi fan uns pessebres molt macos, molt acolorits i amb moltes figures. A partir d’aquell moment vaig decidir que en els meus viatges, que feia majoritàriament els mesos d’hivern, on gairebé sempre ja hi ha mercats de Nadal, en compraria de representatius del país. El segon el vaig comprar a Xile i ja no he parat.
Cada país fa figures representatives?
L’artesania de cada país és diferent i la seva forma de viure la religió també. Es veu clarament veient els seus pessebres. No a tot arreu hi ha el bou i la mula. Els animals que acompanyen el misteri poden ser diferents segons el país. Hi ha països on hi posen una girafa i un rinoceront, o altres parelles d’animals mes exòtics.
Tinc entès que molts amics i amigues quan viatgen li porten pessebres.
Si no fos per l’ajut de tantes i tantes persones que hi han pensat quan han estat de viatge, no hauria pogut fer una col·lecció tan gran.
També n’ha comprat per internet.
Quan vaig descobrir la facilitat de la xarxa per arribar a artesans i artistes llunyans, se’m va obrir tot un món de possibilitats.
Hi ha un llibre, però que ha estat encara més important.
La Generalitat va editar un llibre que es diu: Presència catalana en el món. Hi ha la llista dels catalans que han anat a viure a altres països. S’hi troben els missioners i religiosos amb molts dels quals hi vaig entrar en contacte. També hi ha les ambaixades. Els vaig escriure a tots interessant-me pels artesans de cada país que feien pessebres. Vaig trobar quatre ambaixadors també en col·leccionaven. En aquests casos ja no m’escrivien les secretàries, sinó el mateix ambaixador. Els quatre, per edat, ja s’han jubilat però encara hi tinc relació.
En els més de mil pessebres de la col·lecció, n’hi ha de tots els països del món?
No. Hi ha països que per religió no s’hi fan pessebres i ara, després del coronavirus, molts dels missioners han hagut de marxar i es molt difícil de trobar-ne. Ara bé, com que en lliurar la col·lecció a l’Asil tinc més disponibilitat de temps, seguiré buscant pessebres de països on encara no n’he trobat. Tot i que els ambaixadors actuals no estan per la labor, jo seguiré buscant per afegir-n’hi, però només si és d’un país que no hi és. Lamentablement el llibre Presència catalana en el món, editat el 1998, està esgotat i no s’ha tornat a editar. Tinc totes les cartes guardades però no trobo dades noves i això dificulta trobar contactes a l’exterior.
Més enllà dels pessebres, la col·lecció de cartes és interessant?
Interessant i emotiva. Entre les cartes en tinc del bisbe Pere Casaldàliga que també en col·leccionava. N’hi vaig enviar un de les monges benetes de Montserrat i ell me n’envià un del seu bisbat. Es pot veure en una de les vitrines de l’Asil.
Cada pessebre està retolat amb el continent, el país i sovint amb l’autor.
Vull destacar i agrair la feinada que ha fet en Pau Vila. Ha estat un treball ingent que en Pau va fer a la perfecció.
Hi ha un petit pessebre homenatge al seu pare.
El pare era manyà artístic. Vaig trobar una petita enclusa i li vaig posar el naixement al damunt en homenatge al pare. És dels pocs pessebres que he fet jo mateixa.
Mai es va plantejar de vendre la col·lecció a un altre col·leccionista?
No. Ho tinc tot registrat. D’on ha vingut, quin artesà o artista l’ha fet, l’any de creació…. però no hi ha ni un sol preu. Per a mi la col·lecció de pessebres no té preu. No hi ha una sola peça de plàstic.
Per què la va donar a l’Asil?
Un dia vaig convidar a veure els pessebres a les monges de l’Asil. Quan els varen veure em varen demanar si els portaria temporalment a l’Asil perquè el poguessin gaudir els ancians. Ho vaig tenir clar: els hi deixaria perquè els gaudissin els avis d’ara i els del futur…i també tots els igualadins que ho volguessin veure. L’única condició que vaig posar va ser que mai es cobrés entrada per a visitar-los.
Ha portat la donació amb molta discreció.
Nomes ho sabíem la madre Rosa i jo. Quan s’havien signat tots els papers notarials havien canviat la superiora. Amb la madre Natividad tot han estat facilitats per a superar els inconvenients de les setmanes d’obres muntant les vitrines i col·locant els pessebres, sense alterar la vida de l’Asil.
La seva col·lecció és la més important de Catalunya?
No en tinc ni idea. Mai m’ha preocupat. He col·leccionat pessebres perquè m’agrada fer-ho.
