L’agrupació de les “Dones de les tardes del dimecres” va néixer un bon dia com a un grup de dones que es proposaven una puntual trobada cada dimecres, al Casal Cívic de Montserrat, amb una inalterable voluntat: reunir-se tot trencant la monotonia diària i també dur a terme un acompanyament d’aquelles persones d’edat avançada que viuen i/o es troben soles; de manera que, a través de la relació amb aquest col·lectiu, aconseguissin sentir-se valorades i estimades. Així, trobar-se a l’entorn de xerrades, conferències, sortides culturals, accions de voluntariat, treballs artesanals, labors, etc., han estat durant aquests anys, des de la simpatia i l’estimació, els principals estímuls d’aquesta agrupació que va començar amb una desena de dones i, ara, s’apropa al centenar.
Avui, la germana vedruna Rosa Munté, que ha estat presidenta fins fa poc de l’agrupació, conjuntament amb la nova presidenta Josefina Gassó i totes les altres companyes -una vegada més- es complauen d’aquesta longeva trajectòria de trobar-se els dimecres a la tarda, així com dels deu anys que ja són una entitat. En aquest sentit, un ventall de propostes i activitats, especialment accions de voluntariat en diferents àmbits (Càrites, residències, particulars adreçats a persones grans i a més joves) englobats dins del valent projecte “Trenquem barreres” se sumen a ser les incansables actuacions que han conduït a aquest col·lectiu a ser mereixedor d’un notable reconeixement tant dins l’esfera igualadina com comarcal. Paral·lelament, des de la iniciativa “Caminem i fem cultura” aquest grup de dones ha anat estrenyent cada cop més els llaços d’amistat bo i participant de la descoberta de diversos racons d’Igualada, de l’Anoia i més enllà.
Segons un calendari, especialment confeccionat per totes elles, les seves actuacions van en una línia gairebé paral·lela a la del curs escolar. En conseqüència, cada setembre, se celebra el començament del curs, amb la incorporació –si s’escau- de noves dones; més endavant es convoca l’Assemblea i es presenten i valoren les diferents propostes per a l’organigrama d’un nou any, amb les programacions pertinents: reunions, xerrades, ponències, excursions, actes de voluntariat, participacions en esdeveniments tradicionals, etc.
D’entre aquestes vides que tenen en comú tantes tardes dels dimecres, i moltes més trobades, entenc que no puc passar per alt un reconeixement particular a la persona de la germana Rosa Munté, la veritable ànima d’aquesta agrupació. Ningú com ella -sens dubte- per a descobrir-te l’origen i el creixement d’aquest col·lectiu, no sense una reservada però emotiva discreció.
Els seus records la situen, al mes de juny de 1996, en què va ser inaugurat el Casal Cívic Montserrat; un gran espai obert al veïnatge que havia -des d’una mirada equitativa- de contemplar la possibilitat d’encabir en alguna de les seves dependències a unes dones que, inicialment i com a veïnes, se’n sentien discriminades. Aviat, la intervenció de la germana Rosa va propiciar que fossin els dimecres els possibles dies de trobada de dones del barri; en principi només perseguint el sa pretext de sortir de casa i compartir-se amb altres dones. D’aquells primers encontres ençà, aquesta agrupació no ha parat de créixer, a pesar d’algunes inevitables pèrdues per defunció.
Tan sols calia deixar córrer els anys per a adonar-se que el grup -ja configurat com a entitat- necessitava quelcom de més… i, en conseqüència, les activitats no han parat de succeir-se. Al capdavall, el que representa per a aquestes dones aquesta associació es fa palès en totes les manifestacions, tant internes com públiques; situacions en què totes elles hi troben un espai identitari i s’hi senten molt a gust. En paraules de la Rosa: “L’autoestima ha conquerit un important terreny en la realització personal de cadascuna de les Dones de les tardes del dimecres”.
