Estic adscrit a la secció d’economia i empresa de La Veu, i fa norma que un ha d’explicar què és bo i què és dolent econòmicament per a les persones i per derivació per a la societat, que en definitiva és per aconseguir el que es persegueix, l’anomenada societat del benestar, i per concordança la felicitat.
Els diners i l’economia són els elements en què es basa la societat del benestar: sanitat gratuïta universal, ensenyament obligatori i gratuït, prestacions de desocupació, pensió de jubilació, ingrés mínim vital…
Però, els diners també són els que donen la felicitat? (encara que hi ajuden, diuen.) Des que tenim raó escrita fins a l’actualitat els humans s’han esforçat per definir com aconseguir la felicitat mitjançant totes les maneres, mètodes i doctrines. Al respecte, en l’actualitat està triomfant la filosofia de l’estoïcisme, molt de moda, potser perquè en introduir-la al Silicon Valley de la mà de Tim Ferriss, personatges que fan ombra al món econòmic i del diner, diuen, han abraçat aquesta filosofia, com són Kevin Rose, Elon Musk, Bill Gates, Jack Dorsey, Jeff Bezos o Warren Buffett, entre altres. Dit això, podem dir que els diners no donen la felicitat.
L’estoïcisme va néixer a Atenes de la mà de Zenó de Cítium fa més de 2000 anys, l’any 300 a.C. Propugna aquesta filosofia el panteisme provençalista: tot està escrit, regit per la legalitat universal de la naturalesa, el cosmos; viure d’acord amb la naturalesa; no hi ha lloc per a l’atzar, sinó que tot passa per necessitat. Aquesta realitat ofereix el fonament per arribar a determinats fins pràctics, l’apatheia o impertorbabilitat de l’ànim: el savi estoic no deixa que les passions influeixin ni en les seves accions ni en la seva actitud, sent aquesta vida virtuosa la felicitat.
Aquesta filosofia ha anat evolucionant i adaptant-se a les diverses societats, conservant l’esperit en què es fonamenta, la impertorbabilitat de l’ànim. Primerament a Roma, de la mà d’Epictet i Ciceró, sent l’emperador Marc Aureli un fervent seguidor i un màxim exponent de l’estoïcisme.
En l’actualitat en la voràgine en què estem envoltats, el capitalisme, el consumisme, etc., se’ns fa difícil aconseguir la felicitat plena pel desig constant que ens envaeix, i tant és així que aquests milionaris esmentats la busquen en aquesta branca de la filosofia on mitjançant la virtut (la saviesa) rebutgen les passions que moltes vegades són inassolibles provocant el malestar.
Actualment molts filòsofs escriuen sobre els beneficis de l’estoïcisme, establint-lo com un dels mètodes millors per aconseguir la felicitat mitjançant aquesta filosofia antiga en la vida moderna, en què cal tenir en compte la dicotomia que algunes coses estan en el nostre poder i altres no, “encetar el blanc es pot escollir, però no es pot desitjar” (Ciceró); les que no estan en el nostre poder, no t’esforcis en desitjar-les perquè és un impossible, i en les coses que estan en la nostra mà per decidir, si actues virtuosament, seràs feliç!
