L’espai que actualment ocupa la plaça de La Creu troba el seus orígens a principis del segle XV quan s’hi va emplaçar l’anomenada Creu de Capdevila, coincidint amb el lloc on segles més tard acabava el carrer de l’Argent (actualment, els primers números), just a la porta de l’antiga muralla, o Portal de Capdevila. En aquest enclavament, a extramurs del nucli primitiu de la vila, l’antic camí de Barcelona cap a Lleida continuava el seu traçat per a enfilar-se cap a la Plaça de Sant Agustí.
De totes maneres, el reconeixement d’aquesta àmplia obertura com a plaça no es va produir fins a mitjan segle XVIII, època en què ja existien unes quantes cases a tocar amb el Portal de Capdevila i s’havia fundat una Capella en devoció a Nostra Senyora de la Guia (la guia dels caminants). Després, a partir de l’enderroc de les muralles, amb la construcció de l’Església de la Mare de Déu del Dolors i el posterior edifici de les Escoles Pies, la plaça va anar adoptant els perfils que avui coneixem, malgrat els canvis recents. I, des de mitjan segle XIX, en una context de conflictes polítics i socials, els Escolapis van abandonar l’edifici i aquest, més tard, va ser ocupat per la Casa Consistorial. Al voltant del veïnatge que s’hi havia instal·lat, aviat, s’hi va aixecar la primera zona enjardinada de la ciutat. I, si bé la creu que va havia donat nom a la plaça va ser destruïda durant la Guerra Civil, a l’any 1952, amb motiu de la construcció d’una Font i sortidor, una nova creu -esculpida per l’escultor Ernest Marco- va passar a presidir tota la plaça.
Amb el trasllat de la Casa Consistorial a la Plaça de l’Ajuntament, aquell gran edifici municipal va anar incorporant nous espais amb diverses funcions (Jutjats, Telègrafs, Bombers, Creu Roja, Dispensari, etc.), a més de les dues esglésies i una illa de cases, fins que finalment a l’any 1965 va ser enderrocat per a donar una projecció urbana molt més àmplia a tot el recinte; i va ser emplaçada una nova Font en record de l’antiga Capella de Nostra Senyora de la Guia, a les portes del carrer de l’Argent. Tanmateix, des de principis de la nostra centúria, una important remodelació ha concedit un aire de modernitat i funcionalitat a la plaça, amb la incorporació d’un pàrquing i d’un funcional mobiliari urbà.
Un edifici singular d’aquesta plaça es troba al número 10: és l’edifici anomenat de “Cal Maco”, una senyorívola construcció del 1914, de l’arquitecte J. Pausas Coll que, a més de la seva personal tribuna, presenta alguns elements d’estètica modernista, com és el cas dels seus relleus i de la seva decoració interior. Avui, a la importància d’aquesta finca, s’hi suma el fet d’haver albergat fins fa ben poc la seu de l’Arxiu Comarcal de l’Anoia; endemés de les dependències de l’Agrupació Fotogràfica, pendents de nou emplaçament.
