Aquests dies del mes de juny, a la Sala d’Exposicions de l’Ateneu igualadí, amb el reclam “Passió per la pintura al pastel”, tenim la sort de gaudir, una vegada més, de les excepcionals pintures d’una incomparable artista igualadina, Rosa Calzada Jubert, .
Una mirada atenta a aquesta fantàstica exposició, ens situa davant d’unes pintures que, tal i com és habitual en les produccions de Calzada, tenen com a principals protagonistes les dones, en diferents semblants que retraten la figura femenina, com per exemple: les mans, els cabells o el rostre; si bé, s’observa, emperò, una particular representació dels estats anímics.
Des d’una perspectiva tècnica, a més d’evidenciar-se un talentós domini de les arts del dibuix; Calzada se’ns presenta amb aquell talentós i incommensurable domini de les arts del pastel. Això és, el pastel s’ha consolidat com la seva tècnica preferida: aquell laboriós procés pictòric de treballar amb pintures seques (barres i llapis d’una amplia gamma de colors) que, ella, tan prodigiosament sap aplicar -des del pigment pur- sobre diferents suports, encara que de forma habitual el paper; atorgant a les seves pintures un sorprenent cromatisme i una no menys vistosa expressivitat.
Una amable conversa amb aquesta artista, embolcallades les dues amb una acurada selecció d’algunes de les seves obres més recents, em descobreix la trajectòria d’una dona que es confessa des de sempre com a una enamorada del dibuix i de la pintura; i per definició de la pintura al pastel. Efectivament, des de ben petita, Calzada, ja dibuixava aquells personatges dels contes que l’acompanyaven en el seu univers de fantasia (Germans Grimm, Asterix, etc.); a la vegada que, fins i tot, il·lustrava algunes cartes familiars.
Tot just ser una adolescent, Calzada, va voler escalar un cert grau de coneixement de les arts plàstiques de la mà de professors de dibuix i pintura de la talla de Miquel Sánchez, primer, i després de l’Alvar Ymbernon. Seguidament, i en qüestió de temps, participaria de les ensenyances del Pel i Ploma, el que va ser tota una gran descoberta i que, al cap d’uns anys, esdevindria el seu espai de realització professional tot fent classes de dibuix a nens i nenes.
Del tot cofoia, Calzada, manifesta que va viure en primera persona els anys gloriosos del Pèl i Ploma i de l’Art en general, atès que, i molt especialment Pèl i Ploma va esdevenir un veritable Club de pintura, és a dir, els anys en què en Pere Noguera, més enllà d’un inabastable domini tècnic, va ser l’ànima de tot plegat, impulsant la realització creativa d’un categòric col·lectiu que va donar molta vida a l’art de la pintura, a la ciutat d’ Igualada, amb tota mena de convocatòries pictòriques i exposicions, de les quals Calzada també en va participar. En aquest sentit, un record molt especial d’ella i de tot aquest col·lectiu, és aquell que fa referència a la realització dels retrats personals dels socis del Casino Foment d’Igualada, amb motiu de la celebració del seu centenari. Un treball artístic que donaria pas a un llibre i a una exposició.
Més endavant, un treball incansable, al costat del seu exercici professional a Pèl i Ploma, la faria mereixedora d’una llarga llista de primers premis, guardons i altres reconeixements a propòsit d’unes puntuals i summament representatives participacions pictòriques que també traspassaven l’àmbit pròpiament igualadí; mentre que, la llista d’exposicions a nivell individual o bé col·lectiu (La Caixa, Fira d’Igualada …) i altres feines per encàrrec (portades, cartells, etc.) també apuntaria a ser ben llarga.
Com si d’un parèntesi es tractés, des d’una opció personal, va resoldre de desplaçar-se temporalment de l’univers pictòric per tal de gaudir del que també fora un altre gran plaer: el plaer de ser mare. Posteriorment, havia de ser a l’any 2009 quan es decidiria per retornar de forma intensiva a la pintura, i ara ho faria participant fins i tot de convocatòries de l’Estat espanyol que li van atorgar novament importants reconeixements; una circumstància que no tardaria a empentar-la a participar fins als nostres dies d’unes successives cites artístiques d’abast internacional (Biennals de Pintura, entre altres), essent també seleccionada la seva obra al costat d’alguns insignes artistes i mostrada públicament en sales de prestigi (Fundació Vila Casas…) Simultàniament vindrien exposicions en diferents indrets de l’Estat espanyol, a Casa Nostra i, per descomptat, a Igualada; unes exhibicions que es compartien sempre amb unes no menys importants comandes, d’entre les quals l’Auca dels Reis d’Igualada.
Sí que val a subratllar que, des del punt de vista de les seves preferències estètiques i en particular des d’una òrbita estrictament tècnica, endemés dels dibuixos amb l’ús del llapis de grafit per a retrats que exigeixen traços decidits i continus, la seva determinació artística i creativa envers la pintura al pastel li ve d’una llunyana admiració per les pintures que Joan Martí va presentar a la Galeria D’ara. D’aleshores ençà, tots els pintors pastelistes l’han anat influenciant notòriament (Arquer Buigas, Santamans, Romero, Raset…), contribuint a deixar petjada amb les seves plurals i múltiples realitzacions i aconseguint -sobretot- plasmar tota la bellesa de la figura femenina.
Tanmateix, segons puntualitza, Calzada assisteix en dies més recents a un procés evolutiu que l’aboca a viure la pintura més com un estat de l’ànima, fent-la capaç de testimoniar amb una major carrega dramàtica les emocions i els sentiments; defugint cap persecució d’un simple perfeccionisme pictòric.
