Cudillero, Cuideiru (en dialecte asturià), és una petita població costanera d’aquelles de visita obligada, si viatges per Astúries; no solament per la visió del poble en sí que és com una mena d’amfiteatre de cases davant del mar sinó pels bellíssims paratges que l’embolcallen, tots ells abillats d’un radiant tapís de verd amb uns rius i rierols que dibuixen uns espectaculars salts d’aigua. Endemés, en aquest entorn, la costa convida a unes platges gairebé salvatges i a uns penya-segats del tot esfereïdors, que s’aixequen fins a uns 100 metres sobre el nivell del mar. Val a dir, doncs, que bona part d’aquest litoral, inclòs dins la Costa occidental d’Astúries, està declarat Paisatge Protegit, perquè realment constitueix un autèntic monument que és tot un prodigi de la Natura.
El captivador aparador, amb uns vistoses notes de color, que tot just arribar a la població des de la carretera et regala aquest municipi, és francament colossal. Després, passat El Moll i un pont de moderna enginyeria, endinsar-te dintre del poble et permet de descobrir, pas a pas, i també perquè així ho expliquen moltes parades, la petjada cultural, social i també econòmica que al llarg de la història hi han deixat tots els seus vilatans. Això és, la disposició i el semblant de les seves cases expliquen tant aviat l’herència muntanyenca i ramadera dels seus residents com el, encara, viu ofici de pescador als peus del Cantàbric, a la zona de l’anomenada Mariñana, amb unes cases que semblen sortir de les parets de la muntanyeta. Aquí, el veïnatge, sobretot la gent gran, encara et parlen amb l’històric gentilici dels pescadors, el “pixueto”, una variant que combina la paraula peix i la paraula ofici o activitat. Seguidament, poble amunt, des del carrer Major, se’t va presentant un univers de tallers i botiguetes que et descobreixen productes propis i genuïns d’aquestes contrades, especialment dels terrenys muntanyencs; és la zona anomenada El Cai, també un nom de la varietat dialectal asturiana.
Emperò, de retruc, moure’t pel bell mig d’aquest el poble és certificar l’existència d’una població amb una llarga història. Perquè els primers assentaments amb un traçat urbà de signe medieval daten del segle XIII, època en què els vilatans ja vivien de la pesca alhora que una sèrie de famílies notòries de dominis veïns van exercir-hi un llarg poder del qual el veïnat també se’n va beneficiar. Així, concretament, és a partir de principis de l’Edat Moderna que van guanyar una notable importància l’Església de San Pedro, una obra renaixentista construïda pel mateix veïnatge, i en particular els punts defensius de la zona portuària de El Moll i la Fortificació de San Juan. De l’època més contemporània, a més de la Llotja del Peix, hi ha una sèrie de cases particulars i edificis de pisos que han sabut perpetuar l’harmonia estètica i arquitectònica del passat.
Actualment, de tots els costats, per tot el poble se’t fan intensament penetrants les aromes d’una cuina tradicional asturiana, puntualment acompanyada de peix, que t’arriben de diversos establiments de l’hostaleria, entre els quals la popular Llotja, sigui a l’hora que sigui. Però, sí una cosa se’t fa del tot inesborrable és la retentiva d’aquella mirada atenta a unes façanes pintoresques i més que encisadores, que són el vestit d’unes cases d’uns vilatans que s’han sabut emmotllar a les irregularitats del terreny muntanyenc que abraça a tota la població. Pas a pas, passejant pels estrets i costeruts carrerons, et vénen a trobar uns quants racons que et proposen una parada contemplativa mirant al port i a l’horitzó del Cantàbric.
I, a unes passes del centre del poble, una proposta inexcusable és una amable caminadeta per a admirar de ben a prop el famós Far de Cudillero, inigualable amb la seva imponent penetració a les engrescades aigües del Mar Cantàbric, un impressionant balcó sobre el mar.
