Cal posar en relleu el llenguatge com a programador mental. És un sistema que no tenim present de forma conscient, tot i així, influeix directament a la nostra realitat més propera. Així parlem, així s’amplifica a la nostra vida.
La Programació Neurolingüística està sent una eina veritablement eficaç, ja sigui a nivell de comunicació personal, professional o en àmbits de l’educació. Per exemple: com parlem als nostres fills quedarà gravat al seu inconscient i es convertirà en una creença, que pot ser positiva, negativa, limitadora o potenciadora. Aquí hi ha el gran què. Volem que sigui potenciadora? Doncs s’ha de fer un procés d’autoconeixement basat en l’autoobservació i començar a caçar els pensaments destructius, amb menyspreu, que incapaciten en comptes de capacitar i reconstruir la frase en positiu.
Al principi s’ha de prestar molta atenció al que pensem o diem, després amb la pràctica surt més fàcil. Pensa que el resultat és realment extraordinari: optimisme, positivitat, capacitació, alegria, proactivitat, transformació, autoestima, autoconcepte millorat. En definitiva, una millor versió de nosaltres mateixos.
La següent pregunta és: estàs disposat o disposada a fer-te responsable de tots els canvis positius que es poden produir en tu? Això, definitivament, afectarà al teu entorn i poden haver-hi canvis significatius. Les creences poden determinar la nostra vida.
Al desenvolupar un projecte o empresa, resulta que treballant la base ens trobem amb una creença limitadora que té que veure amb el mereixement en relació a l’abundància. Aquesta pot influir en els resultats, ja que les creences s’implanten a nivell inconscient i tenen influència amb els automatismes, els quals poden ser: emocionals, de comportament, habilitats i pensaments. Et pots fer una idea de com poden estar afectant les creences a la teva vida?
Si tenim un 7% conscient i un 93% inconscient, jo em pregunto: quant potencial adormit podem tenir? Doncs tot aquest talent el podem començar a despertar a través del llenguatge. És aquí on, des de la conducta, podem veure, detectar i identificar aquestes formes de pensament que s’expressen a les emocions, accions i habilitats.
En qüestió de les habilitats, podràs comprovar que algú que repeteix com un “mantra”: No puc, no puc, no puc… evidentment no podrà. Farà falta motivació, iniciativa, voluntat i un pessic d’acció per comprovar que tard o d’hora sí podrà. Això sí, si no hi ha focus mai sabrà si pot o no i es quedarà al mateix metre quadrat.
Encara podem anar més enllà: el diàleg intern i extern pot fer canvis a la nostra fisiologia i per tant, a la nostra salut.
L’altre dia anava a Cervera, a la Universitat. Quan estava buscant aparcament amb el cotxe, un senyor gran va creuar pel pas de zebra. Vaig parar per donar-li pas i em va escridassar dient-me de tot. Aquesta reacció no me l’esperava! Em va insultar perquè no vaig passar i li vaig cedir el pas: tota una incongruència. Així va marxar cridant pel carrer…
Amb aquest exemple podem fer-nos una idea de com pot estar vivint la vida aquest senyor. Sense jutjar ni voler endevinar res, sinó analitzant el llenguatge i la fisiologia de la persona, sí que podem detectar amargor i això afecta a la nostra salut.
El primer que pot passar a algú que té un llenguatge negatiu és que les persones del seu voltant s’allunyin. Sabem que l’ésser humà necessita socialitzar i la soledat pot fer estralls físics, emocionals i mentals. La rancúnia, la ràbia i d’altres emocions interioritzades s’amplifiquen al llenguatge, comportaments i creació de realitat immediata. Poden desenvolupar malalties greus. Baixa el sistema immunològic i les nostres defenses. A la vegada sabem que fer tot el contrari, parlar positiu, és un començament important per a la nostra transformació.
Parlar positiu, transformar els nostres pensaments i corregir les nostres conductes pot, no sols afectar la relació amb nosaltres mateixos, sinó amb els altres i, sobretot, fer un canvi substancial a la consecució dels nostres propòsits.
Et convido a posar atenció i construir un llenguatge basat en el SÍ i així, potenciar l’optimisme, l’alegria, la vitalitat, la motivació per créixer i, especialment, ser conscient del canvi produït interiorment i, en conseqüència, a l’exterior.
