Des de les alçades, entre la Naturalesa i la pau de la muntanya, el poble de Chamonix, als peus del Mont-Blanc (un gegant de 4.810 metres), al costat d’altres poblacions alpines, et presenta un dels massissos més icònics de la nostra Europa, endemés de convidar-te a internar-te per un univers d’una inequívoca personalitat. Això és, més enllà de ser la destinació de l’esport de l’esquí més complet del món, a la temporada d’hivern; amb el bon temps, i sobretot durant els calorosos estius, les seves muntanyes i valls se’t proposen com a escenaris de múltiples ofertes a l’aire lliure a banda d’una oportuna descoberta de bellíssims paratges i d’històrics assentaments humans.
Situada al sud-est de França i amb el fenomenal aparador dels cims dels Alps, la regió de Rhône-Alpes -en català Roine-Alps- i en concret els departaments de Savoia, Alta Savoia i Isère comparteixen frontera amb Itàlia, pel sud-est, i amb Suïssa, pel nord-est, nodrint-se de les generoses aigües del Roine i del seu afluent, l’Arve. Tot plegat, una àmplia demarcació territorial que té aquests cursos fluvials com a límits naturals, i que abraça una secular commutació de grans i petits veïnatges, entre els quals Grenoble, Annecy i sobretot Chamonix, amb petjades històriques (avencs, coves i balmes) d’uns hereditaris poblaments prehistòrics.
Si bé moltes valls transversals d’aquesta demarcació, Roine-Alps, permeten l’accés a unes encrestades cimeres, diversos parcs nacionals i regionals es troben a tots els països que els comparteixen; però, sobretot a França, la Vall de Chamonix i el Mont-Blanc mereixen una inexcusable visita, sigui quina sigui l’opció amb què et plantegis de moure’t, amb vehicle propi o en un viatge organitzat. Efectivament, un inabastable itinerari de muntanyes, a més de gaudir de panoràmiques impressionants, t’interna més enllà de Grenoble, altrament la porta francesa a la serralada alpina, pels camins que et condueixen cap a la incomparable Chamonix.
El poble de Chamonix, situat als peus del Mont-Blanc, és un municipi francès que comparteix amb la Vall d’Aosta aquest icònic cim; i constitueix, alhora, tota una comuna, Chamonix-Mont-Blanc, que aplega les setze poblacions de longeva història que pertanyen als Estats de Savoia; tot sigui dit, una circumscripció estatal que no va ser oficialment annexionada per França fins el moment del Tractat de Torí, a l’any 1860. Allà estant, un passeig per aquest indret de postal et suggereix l’atenta -però infreqüent- contemplació dels seus edificis privats i públics d’una elegant estètica alpina, en els quals predomina -sobre unes gèlides terres- la calidesa de la fusta; tanmateix, entre finca i finca, una parada obligada és el preciós i florejat pont de fusta, una bucòlica construcció sobre el curs de l’Arve, que et descobreix el majestuós decorat del massís del Montblanc al fons. Això no obstant, és -tal vegada- cap al capvespre quan la màgia s’instal·la una bona estona sobre l’immens sostre d’Europa -el Mont-Blanc- en veure’s il·luminat pels darrers raigs del sol: és el moment en què comença a insinuar-se la popular “hora blava”.
De Chamonix estant, tens ben a mà una infinitud de rutes i/o excursions per a endinsar-te per altres fantàstics racons d’aquesta regió dels Alps Francesos, bo i contemplant, de retruc, un meravellós encadenat de cims i serralades, des de dalt d’unes còmodes telecadires o telecabines. I, al capdavall, és el telefèric de L’Aiguille du Midi, que uneix França amb Itàlia, el que en una extraordinària travessia et deixa als peus del Montblanc, en una parada que et convida a unes panoràmiques summament al·lucinants, amb diferents perspectives dels Alps que es tornen immensament esglaiadores; entreveient en ple estiu tots els dominis del regne de la neu. Més enllà, en una altra orientació, és definitivament ineludible de desplaçar-te cap a la Mer de Glace, la major glacera; un recorregut amb un tren cremallera, encara impressionant, malgrat no amagar el lent retrocés de què van essent víctimes aquesta i altres glaceres.
