Aquests dies, la Sala Cub del Museu de la Pell i Comarcal de l’Anoia, ens convida a visitar una exposició d’excepció, que realment és tota una descoberta, “Catalunya, un país d’enginy i innovació”, una mostra itinerant, projectada i confeccionada pel Museu Nacional de la Ciència i la Tècnica de Catalunya (MNACTEC), que exhibeix en diferents panells una trentena de realitzacions científiques i tècniques -amb la figuració de cada autor, si s’escau- originàries de Casa Nostra i d’abast internacional; bo i incorporant alguna reproducció a escala real. Perquè, Catalunya ha estat bressol de nombrosos i innovadors projectes, de personatges summament enginyosos, que han contribuït a posar en el mapa uns superiors avenços en matèria científica i tecnològica, àdhuc revolucionant alguns àmbits com: la investigació, la cartografia, la indústria tèxtil, la medicina, les comunicacions, etc.
Dues seccions expositives apunten de manera pretesament didàctica a representar dos grans episodis històrics que abracen, respectivament, unes grans aportacions científiques i tecnològiques des de l’Edat Mitjana fins a l’esclat de la Revolució Industrial, i tots els estudis, avenços, descobriments i invents que van des de l’esclat i consolidació del què va ser aquesta gran revolució, la Revolució Industrial, fins a temps més recents.
Una llarga llista d’invents, estudis, treballs…, doncs, constitueixen tots ells una de les més punteres aportacions científiques i tècniques presentades a Casa Nostra, considerant cada moment cronològic. Així, a grans trets cal enumerar-los, subratllant el segell distintiu i més genuí de cadascun, com: l’Astrolabi de Sunifred Llobet, del segle X; l’Atles Català de Cresques Abraham (1375), el mapa cartogràfic català més important de l’Edat Mtjana; el Telescopi, altrament “la ullera per mirar lluny”, de Joan Roget (1590); la Volta de Maó de pla, altrament, la Volta Catalana, una nova tècnica per a l’arquitectura medieval; la Farga Catalana, tota una evolució en la producció del ferro, als inicis de l’Edat Moderna; el Pany de Miquelet, o Pany a la Catalana, mecanisme de les armes de foc (segle XVII); l’obra de Gaspar de Portolà (1716 – 1786), com a explorador i cartògraf, a l’Alta Califòrnia; la descoberta de la Composició de l’Aire, de la mà de Martí i Franquès (1750 – 1832); el Telègraf Elèctric de Francesc Salvà (1751 – 1828); la Màquina de Vapor de Francesc Santponç (1756 – 1821); la “Berguedana”, la Màquina de filar dels Germans Farguell, construïda entre el 1790 i 1795; Josep Salvany (1774 – 1810), pioner en l’Erradicació de la Verola; la Invenció de la Pólvora blanca, per part de Josep Roura Estrada (1797 – 1860); el Teler de Vellut (1857), de Jacint Barrau; el Primer Submarí, l’Ictineu (1858 – 1859), de Narcís Monturiol; la Màquina d’assecar cafè, anomenada “La Guardiola”, de Josep Guardiola (1831 – 1901); el Baròmetre Aneroide, del Pare Frederic Faura (1840 – 1897); el Tricicle Bonet (1889), de Francesc Bonet; l’aparell Aviador, de Cristòfor Juandó (1902); el llegat del Dr. Jaume Ferran (1851 – 1929), metge, innovador i inventor; el llegat del Dr. Ramon Turró (1854 – 1926), un investigador polifacètic; la Descoberta de les Cometes, de Josep Comas (1868 – 1937); l’Aparell d’Estiratges per a les màquines de filar (1913), de Ferran Casablancas; el Pulsoreactor (1917), de Ramon Casanova; l’Aparell de Telefotografia (1930), de Pau Abad; la Divulgació de la Ciència Botànica, una labor de Pius Font (1888 – 1964); la Font Màgica de Montjuïc, de Carles Buïgas (1929); els Projectes d’Obra Pública, d’Esteve Terrades (1883 – 1950); els Estudis de Ferran Sunyer, un matemàtic internacional (1912 – 1967); les Teories de la Bioquímica a l’Espai, obra de Joan Oró (1923 – 2004) .
Una altra cosa, i perquè aquesta admirable exposició s’ho val, des d’una perspectiva certament més personal i força desconeixedora de l’univers de la Ciència i la Tècnica, és parar atenció i remarcar alguns dels llegats, potser, més inescrutables o si es vol sorprenents -atesa la seva especificitat- per al gran públic, entre els quals m’hi compto. En aquesta línia, no és d’estranyar que puguin despertar un singular interès, per exemple, l’Astrolabi de Sunifred Llobet. Aquest aparell, creació de l’astrònom i religiós català Sunifred Llobet, és un enginyós instrument -el més anyenc d’Europa- que va revolucionar la navegació per a tot l’Occident conegut. Es tracta d’una eina circular de metall sustentat, per dalt, amb una anella, i que per al seu ús sempre s’havia de situar en una posició vertical en relació a l’astre observat, orientant-se en una escala graduada situada a una banda del cercle per tal de calcular el valor de l’altura de l’astre en qüestió. Un avançat aparell de càlcul i navegació que va possibilitar que els mariners catalans consolidessin una important potència en les expedicions marítimes i comercials, a l’Edat Mitjana.
Des d’una altra perspectiva, si bé considerant el camp de l’exploració i l’observació del món, apunta a ser tota una gran obra l’Atles Català, de Cresques Abraham (1375), una peça cartogràfica, amb tota mena de detalls topogràfics, molt bellament il·lustrada, que està valorada com a una obra mestra, endemés de ser de les més antigues del món. Aquest document va ser elaborat al segle XIV i atenent al seu exhaustiu contingut gràfic s’hi pot observar tot el món conegut fins aleshores; això és, tots els dominis territorials que abraçaven des d’Europa fins a la Xina, passant pel nord d’Àfrica, amb el Mediterrani al centre.
