Entrevista a Ernest Parcerisas, nedador de 89 anys
L’Ernest Parcerisas té 89 anys i una energia infinita. Fa més de 70 anys que neda i segueix competint. Ha batut 73 rècords de Catalunya i Espanya en les diverses categories màster, dels quals encara en manté 24. Continua nedant 1.500 metres cada dia de dilluns a divendres.
Quan comença a nedar?
Ho tinc tot documentat, i això també. Començo a nedar el 19 de juny de 1949, amb 15 anys.
I per què?
Jo el 1948 em vaig fer soci del CN Igualada. Vaig començar a anar a la piscina del Molí Nou amb el Manel Bassas, amb qui estudiava. Aquella època a Igualada només hi podíem anar a l’estiu, perquè fins l’any 1968 no va haver-hi la piscina coberta.
I des del 1949 fins el 1962 vaig estar competint per tot Catalunya: Sallent, Cervera, Barcelona, etc. A l’hivern, com que no hi havia piscina fèiem atletisme, frontón, bàsquet, etc.
Ha nedat tota la vida.
Des de l’any 1949, sí. Ho tinc tot documentat, amb els registres, els rècords, les proves en què he participat.
I encara avui, amb 89 anys, segueix nedant?
Cada dia. De dilluns a divendres faig 1.500 metres cada dia. Al matí després de baixar a esmorzar amb la meva dona, vaig a l’Infinit i allà em poso a nedar. Tardo uns 45 minuts per fer les 60 piscines. I paro perquè ja he fet l’exercici, no perquè estigui cansat!
Què el mou a seguir nedant?
Tinc experiència de veure companys meus amb bastó, fotuts i tot això. Si arribes a la jubilació i et quedes a casa al sofà, mirant la televisió i sense fer res, t’engarrotes, i quan camines ja et canses molt i a la llarga acabes veient molta gent amb cadira de rodes.
Ara bé, jo sempre he nadat passant-m’ho bé.
Neda tots els estils?
No, ara ja només crol i esquena. La braça diuen que és dolent per l’esquena i papallona n’havia fet fins els 80 anys.
Hi ha gent que diu que li avorreix nedar. En què pensa vostè quan neda?
Sobretot el que faig és comptar les piscines. Hi ha gent que no ho fa, que només mira el temps que està nedant, però jo compto els metres que faig. També he vist que hi ha gent que va amb auriculars i escolta música o la ràdio, però crec que no ha fet gaire fortuna, perquè no en veig gaires així.
I més enllà de la natació, practica algun esport més?
No, no, ara ja no. Ara només natació.
A què s’havia dedicat professionalment?
Jo em vaig acabar jubilant a Tallers Felip Verdés, on era el responsable del que actualment s’anomena el control de qualitat.
Tornant a la piscina. Què és la competició màster?
Com moltes coses, els campionats màster van venir dels Estats Units. Van de cinc anys en cinc anys. Per exemple, jo ara estic competint a la categoria 85-89 i l’any que ve ja entraré a la categoria 90-94.
Li ha servit per viatjar, també.
Sí, per exemple el primer cop que vaig viatjar amb la natació per Europa va ser a Coventry (Anglaterra) l’any 1991. Va ser en l’Europeu Màster. Després, el 2004 vaig anar a uns altres Campionats d’Europa Màster a Riccione, a Itàlia. El 2009 vaig anar a Càdis, on també s’hi van celebrar uns Europeus.
I Campionats d’Espanya?
Ui! Campionats d’Espanya ens perdríem, he anat a molts!
I vostè sempre hi ha anat, als màsters?
Diria que era l’any 1986 a Catalunya es va fer el primer campionat màster i l’any 1990 van començar a Espanya. I els primers els van fer a Sabadell. El Lluís Bassas ens va dir d’anar-hi i ens hi vam apuntar. I des de llavors no hem parat. Pontevedra, València, Màlaga, Mijas, Madrid, etc. Hem viatjat molt per Espanya gràcies a la natació.
Recorda alguna anècdota interessant en algun d’aquests viatges?
Sí, a Míjas, precisament. Ja érem grans, el més jove del grup devia competir a la categoria de 50-54 anys. Hi vam anar amb les famílies i vam arribar a l’aeroport de Màlaga. Allí ens havia de recollir un bus però no arribava. La gent anava passant per allí, marxant amb taxis, però el nostre bus no venia. Tot d’un plegat, a 20 metres hi havia un minibus, anem cap allà a preguntar i el conductor ens diu: “Ah, sou vosaltres? Ens havien dit que havíem de recollir a un grup de nedadors del Campionat d’Espanya i no vam caure que seria aquest grup de gent, amb famílies i tota la pesca!”. És una anècdota que encara ara recordem.
Té previst participar en algun campionat properament?
Ara vindrà el Campionat d’Espanya a Castelló. No sé si hi aniré encara. És aquí a la vora, però ara l’ambient és diferent. Jo anar d’hotel i estar dies per allí em fa una mica més de mandra, No tant pel nedar, però haver de caminar i tota la resta ja em costa una mica més. Però la veritat, tot el que havia de fer ja ho he fet.
Però per altra banda, l’altra dia remenant coses per casa em vaig adonar que l’any que ve ja entraré en la categoria de 90-94 i vull batre els rècords. Vaig començar a competir a màsters 60-64 i sempre he anat trencant els rècords de totes les categories. Alguns encara no me’ls han batut!
