Black Friday? Cyber Monday? – Stephanie Marko

Aquesta setmana, com cada any durant el quart dijous de novembre, tothom als Estats Units torna a casa a celebrar el Thanksgiving (dia d’acció de gràcies). Aquesta tradició va començar amb els pelegrins del Mayflower el 1621, quan per un miracle celestial van rebre dues bones notícies: l’ajuda inestimable dels indígenes de la zona i una collita prou bona que els donava més possibilitats de sobreviure l’hivern.
Aproximadament 150 anys més tard, després que els “habitants de la colònia” es van independitzar i esdevingueren “americans” van continuar amb la tradició “no oficial” de Thanksgiving. No va ser fins a l’any 1863, quan el President Abraham Lincoln va fer de Thanksgiving una festa nacional.
Explico això perquè Thanksgiving és una festa que no té connotacions religioses. És el dia de l’any als Estats Units quan més gent torna cap a casa per estar amb els seus (és la nostra versió d’aquell anunci dels torrons) i ser agraït per les coses positives que et passen. També, com que cau en dijous, és l’única festa de tot l’any en què es fa “pont”. I no perquè la gent als Estats Units estiguin acostumats a fer ponts (jo, després de 18 anys aquí encara no acabo d’entendre el concepte “com que és festa dimarts, farem festa el dilluns”¿?) però com que tantes persones han de viatjar milers de quilòmetres per menjar el gall d’indi, logísticament és difícil tornar a la feina l’endemà.
Doncs, el dijous, dia de Thanksgiving, la gent es reuneix amb la família, mengen fins que cauen de la cadira, juguen a jocs de taula, miren els partits de futbol (football americà, evidentment), es barallen amb els pares, fan les paus, miren pel·lícules, mengen més i se’n van a dormir.
Però i el divendres? Tenen festa de la feina i l’escola. Ja en tenen prou de la família. En molts llocs, fa fred. Falta poc per Nadal. Doncs què fan? Anar de compres American-style. L’any passat, 134 milions de persones van anar de compres durant el cap de setmana de Thanksgiving i es van gastar més de 50.000 milions de dòlars.
Per incentivar la gent que vagi a les seves botigues, els comerços ofereixen grans descomptes i ofertes: el “Black Friday”, el dia després de Thanksgiving. Per aprofitar aquests descomptes hi ha gent que fa cues a les tantes de la nit esperant que obrin les portes de les botigues a primera hora del matí -una mica com les rebaixes aquí però amplificat a proporcions americanes-.
I com no? Internet, totes les botigues on-line i també Amazon fan possible que la gent continuï comprant passat el pont del Thanksgiving. Com que la majoria de la gent compra online mentre està a la feina, l’any 2005 va néixer el Cyber Monday. Així doncs, les botigues tradicionals ofereixen descomptes pel Black Friday i les botigues online fan el mateix per als seus clients pel Cyber Monday. Resultat: el 2014 la gent va gastar 2.650 milions de dòlars durant el Cyber Monday, sense aixecar-se de la cadira (de la feina) i molts des del seu telèfon mòbil.
Això passa als Estats Units però la pregunta és: per què fan Black Friday i Cyber Monday aquí a Catalunya i altres parts del món si no hi ha Thanksgiving, i fins i tot en països de l’Orient Mitjà on no hi ha ni Nadal? Perquè els americans, ens agradi o no, fan una cosa molt bé que és el màrqueting (“en això ens cal millorar molt als catalans”, sempre em diu el meu marit).
A través de les pel·lícules, llibres, còmics, polítics, actors, empreses i internet, els “productes” i “idees” americanes arriben a tot el món. I quan hi ha diners en joc, encara més. Hi ha gent des de Nigèria fins a Austràlia, de Costa Rica fins a l’India, esperant els descomptes de Black Friday i Cyber Monday.
I que comprin, que comprin. Jo personalment no faré cues a mitjanit per anar a les botigues, però segur que compraré coses on-line. Però sobretot, que comprin molt els americans. Sé que hi ha gent que pensa que USA és massa capitalista i els americans massa consumistes. Això pot ser cert, però també és cert que si els americans paren de comprar i de fer màrqueting es para el món. Des de Nigèria fins a Austràlia. De Costa Rica fins a l’India. L’economia fa temps que ja no és local. És global. I pel bé de tots a tot arreu, us desitjo un bon Black Friday, amb gall d’indi o sense.