Pere Prat

No hi ha veritats sinó percepcions. Res és cert ni fals. Depèn de les pròpies conviccions. A vegades recolzades en la ciència. D’altres en les veritats dels altres. Les que al llarg del temps han configurat normes que donen confort i faciliten la convivència. Només elements del contracte social. D’allò…

Sovint veiem perills imaginaris. La nostra ment es nodreix d’informacions amb arrels profundes en el passat. El desconegut espanta, en lloc de cridar la curiositat. La gent d’altres ètnies i llengües desperta prevencions. També els diferents. Els que no són del l’entorn. Els desconeguts. Els que vesteixen o es pentinen…

Alguns diuen ser la nova política, perquè s’han donat a conèixer en campanyes de màrqueting i en platós televisius. Aquesta és la seva modernitat. Parlen diferent. Diuen representar millor a la ciutadania. Tenir la força moral que neix dels moviments cívics. Demanen regeneració política. Prediquen no creure en partits construïts…

Hi ha qui inventa enemics exteriors - reals o imaginaris - per reforçar el seu projecte col·lectiu. Menteixen i manipulen fent servir paraules grandioses. La Pàtria. La Justícia. La Llibertat. La Fraternitat. Sempre ha estat igual al llarg de la Història. Així han crescut l’antisemitisme, la islamofòbia i l’aversió als…

Si en alguna de les cruïlles de la història de la Humanitat, l’esdevenir social i polític hagués optat per opcions diferents, avui les trobaríem tan naturals com les que tenim ara. Molts conceptes com la propietat, el treball, les castes, els guerrers i els sacerdots són fruits de decisions pretèrites…

Democràcia és respecte. Diuen que vivim en una que és avançada, però la realitat és que tot just se n’està aprenent i els mecanismes disponibles són mediocres i pensats per mantenir l’estatu quo. Aquell que es vestia de democràcia orgànica, de la que es manté un proper concepte de representativitat.…

Fa massa que hi ha enfrontaments entre diferents clans locals per com organitzar els seguicis de la festa. No es tracta de saber qui té raó, perquè segurament tots tenen la seva. Però la controvèrsia és permanent. Els arguments d’uns es converteixen en anatema dels altres. Ja no hi ha…

En els Jocs Olímpics, els esportistes que lluiten per medalles són enaltits com herois de cada país. Citius, Altius, Fortius. La constatació de l’error de la teoria de l’evolució. El paradigma darwinista. Era incert pels animals, però és completament fals pels humans. No només sobreviu el més fort. Hi ha…

Hi ha una estreta correlació entre els éssers humans i el treball. Al llarg de la història ha estat l’element substancial per teixir les diverses concepcions socials, la cultura, la cooperació i la vida en comunitat. En les primeres civilitzacions treballar era cosa dels esclaus. Els vençuts per les armes…

El que està passant a Catalunya resulta incomprensible per la majoria dels espanyols. Per  acabar amb el moviment secessionista, s’han fet accions maldestres per part de les  estructures de l’Estat. Començant per l’anomenada operació Catalunya, gestada des del ministeri de l’interior per policies, comissaris i alts càrrecs – fins i…

Estem en un món divers. Però molts el voldrien més uniforme i conformar-lo al seu criteri. Fet de persones “normals”. És a dir dins de la norma. Semblants i repetits. No com són, sinó com els diuen que han de ser. Mogut per l’interès i pagat amb diners. No accepten…

Segurament pocs saben qui és Tuesday Bassen. És el nom comercial escollit per una noia de Los Angeles, d’aspecte tímid, amb ulleres naïf que, sent pintora i ceramista, ha treballat com dissenyadora per moltes companyies (entre d’altres, Nike, Adidas, Fiat, Play Boy, American Outfitters, Nasty Gal i les seves pròpies…

Per negociar la sortida de la UE, els britànics han posat Boris Johnson, el mentider confés, arrogant i populista que havia liderat la campanya del Brexit. José Manuel Durao Barroso, expresident de la Comissió Europea, se’n va a treballar a Goldman Sachs, un dels símbols de la col·lusió d’interessos públics…

Les promeses que els polítics fan en campanya solen desaparèixer en l’etapa postelectoral. Són efímeres. S’obliden quan és l’hora de formar govern. Per a ells aquesta és realment l’hora de la veritat. Canvien les consignes. Ja no els cal repetir les consignes dels assessors concebudes per guanyar vots. Ara ja…

Potser hauríem d’analitzar els corrents de fons que han portat al Brexit i no només les seves conseqüències. El soroll financer diu que el resultat és una inconsciència del primer ministre Cameron. No n’hi va haver prou que fessin campanya per quedar-se, els grans partits, sindicats, unions patronals, el Banc…