Aquest mes de juliol Fatih Birol, director executiu de la IEA (Agència Internacional de l’Energia) ha fet unes reflexions sobre l’impacte que han tingut els negatius episodis climàtics d’aquest inici d’estiu en diferents part del món. No entra a valorar els orígens del problema, sinó que dona pautes per adaptar-se a una nova situació. Parla de la progressiva demanda elèctrica i de la seva generació, molt depenent de la hidràulica. També explica que amb l’augment de calor és menys eficient la generació tèrmica, cada cop més gravada per la generació de CO2. Fins ara, molts estats utilitzaven l’energia atòmica, pel seu baix cost de generació, però alts costos de magatzematge de residus i la perillositat han fet, que en molts indrets s’hagi planificat la seva eliminació. Només queden, al seu parer, les energies netes, com les eòliques i fotovoltaiques, que hauran d’incrementar la flexibilitat amb altres sistemes. I posa l’accent en la necessitat d’investigar noves fonts i tecnologies, però especialment que els governs es centrin en crear polítiques resilients davant el canvi climàtic.
Des del 2015 hi han en marxa els acords de París, on 189 estats diuen que el 2050 han d’arribar a emissions neutres. L’EU ha programat, L’European Green Deal amb unes inversions gegantines pels propers anys. El president Biden torna els EEUU als acords de París i Ji Ximping, president de la Xina, promet assolir emissions neutres pel 2060. Algunes companyies energètiques com Exxon i Chevron, però també Iberdrola, Repsol i Naturgy han replantejat les seves estratègies posant més accent en les renovables. Bill McKibben, educador i activista, amb una de les webs més influents a USA, creu que ja no cal explorar nous jaciments petroliers, ni de carbó, ni de gas natural, perquè amb els que ja existeixen n’hi ha més que suficient.
Però potser el tret més significatiu és la sentència explicada per la presidenta del Tribunal de la Haya Larisa Alwin que el passat mes de maig obligava la petroliera Shell a reduir en aquesta dècada les seves emissions en un 45% estimant així la demanda de Milieudefensie, la rama holandesa de l’organització Amics de la Terra. És la primera vegada que es condemna a una multinacional per la seva contribució a la crisi climàtica, no solament pel que fa al procés d’extracció i refinament, sinó que la fa extensiva a proveïdors, clients i usuaris.
Estem davant de canvis reguladors que afectaran en gran mesura les nostres vides. Tothom sembla apostar per electrificar tota l’activitat, sense que encara s’hagi resolt d’on s’obtindrà l’energia. En aquesta línia, sembla que els cotxes elèctrics i les xarxes de recàrrega de vehicles, siguin més un intent especulatiu per continuar les activitats i beneficis actuals, que una eficient solució social. Els interessats insisteixen en la idoneïtat d’aquestes inversions, que diuen s’han de fer imperiosament, però volen que es paguin entre tots amb els fons Next Generation. Com a paradoxa, els rebuts de la llum per atendre les necessitats de la vida corrent, no paren de créixer.
