Bernat Roca

El 9 d’octubre de 1238 el rei Jaume I va entrar a València, una plaça que li va costar un llarg i costós desplegament militar i una cicatriu al rostre, causada per una fletxa que se li va clavar a la galta durant el llarg setge de la ciutat. La…

Cada infant que ve al món és una nova oportunitat que la vida es dona per poder experimentar-se a ella mateixa. La creació de vida, el regal més bonic que la natura ha fet a la dona, no es pot separar de la nostra condició finita i mortal. Potser per…

René Descartes comença el Discurs del mètode comparant-se a un home que camina sol i a les fosques i que avança lentament vers el coneixement. El seu temps, el segle XVII, és un moment trepidant, brillant i tenebrós en el qual els avenços de la ciència es combinen amb els plecs…

S’acosta l’hivern. Els recursos com el gas o el petroli ens arriben de països en guerra o governats amb mà de ferro per autòcrates o règims militars. Les lleis ens “impedeixen” obtenir llum solar i ens obliguen a pagar quantitats desorbitades a companyies privades en connivència amb els poders de…

Que Catalunya és una terra amb una escassa tradició filosòfica és una afirmació fàcil de rebatre. Però fins ara era més pròpia de la graella del Canal 33 que del prime time de la televisió pública de Catalunya. Des de la figura singular de Ramón Llull hi ha hagut a…

Lluís Companys està assegut a la saleta. Li diuen que algú acaba de picar a la porta. “Louis, les Allemands sont déjà là”.  Amb calma passa la pàgina del llibre que té a les mans i continua com si no passés res. La policia alemanya el troba a la seva…

Un dels somnis del maig del 68 era que sota les llambordes hi hagués arena de platja, que excavant el gris urbà hi trobéssim el verd de la natura, un retorn a allò essencial que s’havia perdut. Els autèntics paradisos sempre són els paradisos perduts. Es la nostàlgia de la…

Cada setembre tornem a l’escola. Hi tornen els nens, plens d’experiències estivals i records essencials. Hi tornen els pares, delerosos de gaudir d’una mica de pau o d’alleujar les despeses en cangurs o casalets. Hi tornen els avis o altres familiars que han de reprendre o continuar la seva infatigable…

Les darreres paraules escrites d’Antonio Machado a Cotlliure van ser “Estos días azules, y este sol de la infancia”. El vers que ja ha esdevingut tòpic i carn de twitter resumeix molt bé el record de les vacances d’un nen qualsevol. El cel blau que fa joc amb el mar i el sol resplendent al bat…

La situació política a Escòcia està permanentment d’actualitat a Catalunya. Jordi Pujol havia dit anys enrere que preferia tenir un parlament polític que una selecció de futbol. Eren temps en que Escòcia no tenia encara l’autogovern al qual va accedir després de la Devolution que es va engegar a mitjans…

El filòsof Francesc Torralba ha presentat recentment un llibre que duu per nom La filosofia cura. Eines per al benestar de l’ànima i el món. En la meva opinió, la filosofia és l’intent del concepte per guarir la ferida que crea el propi concepte, la cultura i el llenguatge. És…

Va ser d’adolescent quan vaig veure la pel·lícula El Llac Blau. Aleshores encara mirava molt la tele. Tot i que del film no en recordo l’argument al peu de la lletra. Tan sols  recordo les belles imatges d’uns cossos nedant i lluminosos raigs de sol en un oceà turquesa i…

He rebut fa ben poc el primer llibre de l’alacantí José Miguel Mut Ronda, professor de llengua i literatura castellana, versaire i caminant de la vida. Per les eres del silenci és un poemari breu, minimalista, que s’enceta amb els esplèndids versos: Som humils taques de pols al llenç blanc…

Igualada en un dia de primavera de l’any 1416. El camp ja verdeja i el sol llueix a les alçades damunt l’imponent castell dels Claramunt, ara en mans dels Cardona i els senyors de Tous, que esguarda com un falcó tota la Conca d’Òdena. La vila va plena de la…

La història de la filosofia és bàsicament un llarg diàleg entre intel·lectuals de diferents temperaments. Des de la psicologia en diríem tipologies personals: introvertits, extrovertits, pragmàtics, idealistes, pessimistes, neuròtics... Però si deixem de banda els diferents caràcters dels grans autors veurem que podem simplificar-la de forma més entenedora. I també…