Tinc 27 anys, soc odenenc i igualadí i he estudiat el grau de Filosofia a la Universitat de Barcelona i el màster de Filosofia Analítica també a la UB. Ara estic fent el doctorat, amb la beca de la Caixa, a la Universitat d’Arizona, als Estats Units, tot i que ara ho estic fent a distància. Aquests dies ha sortit editat el meu primer llibre “Mentir a les mosques”.
La setmana passada va sortir editat el teu primer llibre, Mentir a les mosques, Premi de Novel·la Valldaura-Memorial Pere Calders. Estàs satisfet d’haver rebut aquest premi?
Estic molt content. Realment em vaig posar a escriure per demostrar-me a mi mateix que podia fer-ho i amb la por de si el meu llibre podia estar prou bé per poder ser editable, i guanyar el premi és un validació que fa que estigui molt content.
Quin tipus de relat es trobaran els lectors del llibre?
Doncs és una novel·la psicològica, que comença com si fos una novel·la policíaca: amb un cadàver, amb un misteri, però posteriorment trenca amb aquest esquema i en comptes de centrar-se en el personatge extern que és el detectiu, que no té lligams i que el seu únic objectiu és la veritat, el que jo he fet és apartar-me d’aquesta part i centrar-me més en els dubtes, angoixes, anhels, que tenen els personatges que estan en posicions polítiques complicades que els porten a tenir incentius per mentir. És una novel·la on la política hi és present, doncs el cadàver el troben un parell de dies abans d’unes eleccions, amb el rerefons de l’expulsió d’immigrants de la ciutat, tema sobre el qual ha fet campanya un dels partits.
El lliurament del Premi, que ja va ser resolt el passat maig, encara no s’ha pogut fer. Hi ha alguna previsió?
Estava previst fer-ho aquesta mes de novembre, però s’ha tornat a aplaçar i ara mateix encara no tenim data. De tota manera, el proper 15 de desembre faré una presentació a la Biblioteca Central d’Igualada. El llibre ja es pot trobar a les llibreries i també en format electrònic.
Aquesta és la teva primera incursió en el món de la literatura? Escrius habitualment?
Sempre havia volgut escriure, però ara feia força anys que no ho feia. Potser escrivia més als 18 anys i fins als 26 no ho he tornat a fer. Ara continuo escrivint i des que em van donar el premi i em van treure aquest llibre de les mans, el cuquet ha tornat amb força. M’he tornat a posar a escriure altres coses que segurament acabaran en un altre llibre. També he escrit articles culturals a La Llança i al Núvol que m’han servit una mica per sortir del món acadèmic on estic situat.
Actualment estàs fent el doctorat a la Universitat d’Arizona. Per què vas triar una universitat dels Estats Units?
Bàsicament perquè hi ha dos tipus de filosofia: la continental i l’analítica. La continental és la que es fa més a Europa i l’analítica és la que es fa més al món anglosaxó i aquesta darrera és la que m’agrada a mi. I la Universitat d’Arizona, a nivell de filosofia analítica, té un nivell molt bo i hi treballa gent de qui jo havia llegit llibres i articles i amb qui m’agradaria poder treballar. Vaig tenir sort que m’acceptessin.
Has notat molta diferència entre el sistema universitari nord-americà i el nostre?
Sí, és molt diferent en molts sentits. La situació resumida és que aquí ets força invisible, hi ha massa gent i pocs recursos i això desmotiva i desmoralitza bastant (de fet la carrera de Filosofia a la UB té un abandonament del 50%). En canvi allà et cuiden molt, està clar que hi ha molts més diners i recursos, la ràtio és molt més baixa i tens la sensació que els professors estan per tu.
Aquests darrers dies amb les eleccions presidencials als Estats Units, tothom ha parlat molt del sistema electoral americà. Quan vius allà es deu veure tot d’una manera diferent, oi?
De fet això té molt a veure amb la novel·la, perquè hi tenen lloc unes eleccions i que moltes vegades les eleccions van de persones que ni tenen vot. Per exemple, durant el mandat de Trump, una de les coses més fortes que ha passat és que volia treure el visat als estudiants estrangers i de sobte et converteixes en el tema central de la política quan tu no tens poder, quan no ets ni ciutadà americà i per tant no podràs votar en contra de Trump. Tot i que la bombolla universitària és un mn de demòcrates, en el departament de Filosofia on estic jo sí que es fa anàlisi per entendre les motivacions de les persones per votar un o altre.
Per què vas decidir estudiar Filosofia?
No ho sé massa, en part perquè volia escriure. Malgrat que vaig començar el Batxillerat pensant que acabaria estudiant alguna cosa de ciències, em va agradar molt la manera com funcionaven les classes de filosofia, perquè et fan raonar, pensar, parlar, qüestionar… i això va ser el que em va motivar estudiar Filosofia.
Des de fa un parell d’any la Filosofia ha deixat de ser matèria obligatòria a la selectivitat per passar a ser optativa. Creus que és un error?
És un error sobretot el fet que només s’ofereixi als estudiants d’Humanitats i crec que és un error la visió aïllada de cada assignatura que tenim aquí. Les carreres universitàries haurien de ser molt més multidisciplinars i no tan específiques.
