Alba Vergés (Igualada, 1978) ha estat nomenada aquesta setmana nova Vicepresidenta Primera del Parlament de Catalunya. En aquesta entrevista, feta a Igualada dimarts a la tarda, l’exconsellera de Salut parla de la gestió de la pandèmia, però, sobretot, de política.
Acaba de deixar la conselleria de Salut. Aquí a la Conca d’Òdena vam tenir la desgràcia de, diríem, començar la pandèmia a Catalunya, amb un confinament duríssim i inèdit. Encara molta gent es pregunta per què ens va tocar precisament a nosaltres?
Coincidien algunes coses que potser podrem acabar de saber en un determinat moment, però aquí hi havia molts casos i van sorgir molt abans que a tot arreu. A més, es va veure afectat l’Hospital, i era un dels punts que has de tenir més cura per poder cuidar tots els casos que anaven sortint… Va ser una situació molt complicada.
Ara que s’ho pot mirar des d’una perspectiva més àmplia, i que les vacunes sembla que estan tornant tot a la normalitat, quina valoració en fa, de tot plegat?
Hi hem estat a totes, en tot i per a tot. He marxat, en aquest sentit, sentint-me tranquil·la perquè hi ha una vacunació en marxa i a tot ritme, a velocitat de creuer, amb un canvi en l’epidèmia brutal, havent pogut trobar un equilibri amb tots els sectors econòmics i socials del país que s’havien vist afectats.
Vam decidir, per exemple, que havíem de tenir les escoles obertes, que els nens i nenes i els joves d’aquest país no els podíem deixar sense un dels seus pilars fonamentals. I ho vam aconseguir. Si mirem altres països, han estat molts mesos amb escoles tancades, alguns d’ells països molt avançats i que no han tingut l’epidèmia més complicada que la nostra. Nosaltres vam prioritzar això. L’àmbit cultural, que també ha patit en aquesta epidèmia i, si ho compares amb altres països europeus, és claríssim que l’hem pogut obrir amb un cert equilibri durant molts mesos, mentre a la resta d’Europa estava totalment tancat. Ha estat molt difícil, però crec que la gent ha respost molt bé. Sap que tenim un sistema de salut que l’hem de cuidar i que hem de prioritzar.
Recordo anteriors entrevistes, abans de la pandèmia, en les quals deia que el nostre sistema de salut era motiu d’enveja en altres llocs d’Espanya i fins i tot en altres països. Amb les retallades, el sistema va sofrir. Amb la pandèmia creu que el sistema està ferit i caldrà parar-hi més atenció?
L’epidèmia ha enfortit el sistema de salut, perquè nosaltres el que vam dir és que havíem de fer front a la covid i, a banda, sortir d’aquí amb un sistema de salut més fort. Aleshores, tot el que hem fet per atendre la pandèmia també ha estat amb visió de què queda pel sistema de salut de després. Més professionals, més equipament, més resolució, més treball en xarxa. Teníem l’obsessió per enfortir el sistema de salut i així ha estat.
Algú va decidir fa uns anys retallar en educació i en sanitat. Ara almenys tots tindrem clar que el que s’ha de fer és invertir-hi.
I tant! És que jo sempre deia que no gastem en salut. És a dir, del pressupost de la Generalitat gairebé un 40 per cent és despesa en salut, però no és despesa, sinó inversió en salut. Al final, com passa en l’educació, és una inversió en el futur, i en igualtat d’oportunitats. En aquest cas, una inversió clara en la salut de la població. Si no hi ha salut, tampoc hi ha altres coses. I crec que això sí que ens n’hem adonat com a societat, amb la pandèmia.
I tenir un hospital universitari, de què ens servirà?
Doncs per poder cuidar el que construeix realment un sistema de salut, que són els seus professionals. En un Hospital Universitari comences a donar importància del que és la docència, la formació dels professionals i això s’hauria d’acabar convertint en una estratègia del propi hospital, del mateix centre. Hem de poder atreure talent com a hospital. I això vol dir que has de donar valor a aquesta docència i també una part de recerca que puguis fer i lligar bé tota l’assistència.
Però costa que vinguin especialistes, a Igualada.
En un hospital comarcal com és el d’Igualada, però que té la seva potència, pots i fas tanta feina i tan bona com la pots fer en algun altre hospital. El tema és que hi hagi projecte en el centre, en els serveis, que es deixi treballar els professionals. Que es deixi poder obtenir talent, i fer equips. La mida d’un hospital és important, però el treball en xarxa ho hauria de fer més fàcil.
No li han vingut mai ganes d’engegar-ho tot a rodar i tornar a Igualada?
La veritat és que no, en cap moment. Ganes de ser-hi, sempre. Ara, amb una nova etapa al Parlament i amb la vicepresidència primera, és un punt que crec que hem d’aprofitar.
Ho dic perquè les males llengües habituals ja asseguren que vostè es presentarà per alcaldessa d’Igualada a les properes municipals.
Espero que la nova legislatura que acaba de començar duri quatre anys i tingui un recorregut on es pugui treballar.
Per fi per vosaltres, Esquerra Republicana té un president de la Generalitat després de moltíssims anys. Passarà el mateix a Igualada, on no hi ha un alcalde republicà des d’abans de la guerra?
Doncs sí. Crec que defensem un projecte no només de país, sinó també de ciutat, amb un instrument que és Esquerra Republicana, que té molt clar quina és la base del municipalisme, des d’on es fa país. Igualada es mereix un alcalde republicà, evidentment.
Igualada ha tingut dues conselleres igualadines, i ara les dues primeres representants del Parlament també tenen moltes arrels a la ciutat. Això què pot aportar més a Igualada?
Això sempre és bo. A Igualada hem de saber utilitzar bé la nostra creativitat, com hem fet sempre per sortir de les crisis que hem anat tenint. Crec que som una ciutat molt de bandera, com ja havia estat temps enrere, amb alguns errors que segurament es van cometre, com no deixar que el tren gran arribés fins aquí al segle XIX, ara seria impensable…
Hem après dels errors, més que dels encerts i penso que Igualada ha de fer això independentment de si ha guanyat pes institucional o no. Estem molt ben situats en el mapa, sempre diem que estem mig perduts al mig, però som al mig.
