A propòsit de la mort de Gilbert Garcin, i el “Món de somni” que va regalar a un dels nostres FineArt Igualada

A ciutat de Marsella, el passat divendres 17 d’abril, ens deixava amb 90 anys un dels artistes d’avançada edat i més sorprenents de les darreres dècades de l’Art de la Fotografia; un home que, cap als seus vuitanta anys, en qüestió de temps va esdevenir tot una figura, sobradament reconeguda a nivell internacional; raó per la qual la recent edició del FineArt 2018 va comptar amb bona part de la seva obra. Això és, el privilegi d’acollir, a Igualada, un ponderable gruix de les seves fotografies va contribuir amb escreix a descobrir –o redescobrir, si cap- dins del territori català i del conjunt de l’Estat espanyol un professional de la fotografia que va crear amb les seves instantànies un excepcional univers dels somnis. Efectivament, per sorpresa dels seus més propers i al capdavall de tots els amants de la fotografia, aquest artista de La Provença, simplement conegut com “Monsieur Garcin”, va excel·lir gairebé per atzar en el camp de la fotografia a resultes de la producció d’un gran nombre de fotomuntatges en blanc i negre, de tall surrealista i d’una admirable emotivitat poètica.

Perfectament integrat en el sí d’una discreta burgesia marsellesa de gustos estètics força convencionals, Gilbert Garcin va ser l’home capaç de néixer com a fotògraf i viure plenament una enlluernadora segona professió, a partir dels seus 65 anys, després de jubilar-se d’una professió dedicada al comerç de la il·luminació i crear un personatge insòlit, a l’entorn del qual es desenvoluparien totes les seves realitzacions fotogràfiques. Així, a la major part de les seves fotografies hi fa aparició ell mateix tot i que, en algunes ocasions, també hi apareix la seva dona; en aquest cas com a protagonistes els dos de diverses situacions que recurrentment fan al·lusió a personatges mítics com Sísif o Ícar. Com si d’un mag prestidigitador es tractés, a les seves fotografies ens presenta, doncs, un món irreal i de ficció, construït a partir de diferents acoblaments d’imatges retallades i enganxades que conformen –expressament per a cada fotografia- uns singulars i diminuts escenaris d’històries inventades que ens participen del relat definitiu per a una millor comprensió de les contrarietats del nostre món.

Nascut a l’any 1929, a La Ciotat (Bouches-du-Rhône), Gilbert Garcin va començar a gaudir de la fotografia a partir d’unes sovintejades visites a museus, espais d’art que endemés de freqüentar el club fotogràfic d’Allauch i aprendre algunes tècniques de fotografia, van empènyer-lo a fer de la fotografia una nova activitat professional. Aviat es faria realitat l’obtenció d’un primer premi en un concurs de fotògrafs amateurs, amb una sorprenent i retratista producció de figuracions personals. Amb l’únic objectiu de fer fotografia de la manera més real possible va anar gestant un mètode propi, allò que hom considera la fórmula Gilbert Garcin, un procés que no veuria ni una sola modificació. Així, un cobert transformat en un estudi fotogràfic, una càmera Nikon antiga i ell mateix, amb el seu abric i un barret, donarien vida a unes identificacions possibles: el seu propi personatge, “L’home del capell”, després rebatejat com “Mister G”, a qui ràpidament va acompanyar la silueta de la seva esposa, Monique. Dos éssers humans anònims destinats, imatge rere imatge, a enfrontar-se lenta però determinantment a les adversitats generades per les presses i el fugisser pas del temps i als excessos del comportament humà, en definitiva per la pròpia complexitat de ser dos en un context tantes vegades hostil. El resultat és un procés creatiu carregat d’idees i recursos, aquest: Gilbert Garcin -per pur plaer i passió- fa unes fotografies intel·ligents susceptibles d’oportunes i exemplars interpretacions; uns fantàstics relats narrats amb el joc de llums d’una càmera que ha sabut apropiar-se d’imaginatives.