Parlem amb Roser Valls, optometrista i màster en teràpia visual i contactologia. És gerent de Valls Òptics Montbui i Igualada, nascuda a Sant Pere de Riudebitlles, però viu a Igualada des de fa quasi 20 anys. Presidenta de la Unió d’Establiments de Montbui, perquè el comerç associatiu és la seva segona passió.
Podem considerar les òptiques com a lloc de risc?
Qualsevol establiment a peu de carrer és un lloc de risc. En el cas de les òptiques, tenim un agreujant, que la distància que la nostra feina ens obliga a treballar és molt petita. Tant per ajustar i centrar ulleres, com per fer una valoració optomètrica amb totes les proves de salut ocular ja que algunes d’elles no hi ha més de 20cm entre la boca del pacient i la nostra. És per aquest motiu, que no podem treballar sinó és amb tots els elements de protecció necessaris.
Com funcioneu en aquests moments?
Actualment obrim l’òptica d’Igualada, dilluns, dimecres i divendres i la de Montbui dimarts i dijous de 10-12h del matí. El propòsit no ha canviat, és el de cobrir urgències. La feina s’ha limitat a encàrrecs per recollir, reposicions de lents de contacte, algunes reparacions de les ulleres o algun aprofitament de vidres en altres muntures perquè aquestes, durant el confinament s’han trencat.
També hem tingut alguna consulta de salut ocular, que hem tingut que valorar in situ però sempre amb les mesures de protecció adequades.
Quines mesures penseu implementar quan s’aixequi el confinament?
Ja estem adaptant mesures de seguretat a mida que anem rebent el material necessari. Les normés són i seran aquestes.
1. No es podrà entrar a l’òptica sense mascareta i mans netes (sinó tenen els hi subministrarem nosaltres)
2. Control d’aforament a la botiga i prohibida l’entrada d’acompanyants dins del gabinet, a no ser que sigui un menor.
3. Revisions més espaiades, perquè tinguem temps de ventilar i desinfectar el gabinet.
4.- La desinfecció de les superfícies de la botiga i de les ulleres que s’emprovi cada client.
Amb tants dies d’estar la gent a casa mirant les pantalles, com afecta a la vista?
Pensem, quantes hores estem mirant en visió propera des que estem confinats? És escandalós. Els símptomes són diversos, però el que està clar és que no és una situació natural per al nostre sistema visual i el més normal és “que es queixi”. Els més habituals són: dificultat per enfocar de lluny o de prop, sensació de cansament, ulls vermells, mal de cap, ulls pesat, irritació…
Quantes hores són aconsellables?
No hi ha un número màxim d’hores, dependrà de la teva flexibilitat acomodativa, de la teva visió binocular, de la teva qualitat de llàgrima i altres factor que faran que apareguin més tard o més d’hora aquests símptomes, per tant, és qüestió de fer servir el sentit comú, si ja passes 8 hores davant de les pantalles, per la teva feina, no n’hi sumis més. És molt important relaxar el sistema visual mirant a distàncies llunyanes al llarg del dia, hi ha exercicis per fer a casa en aquest sentit.
Passa el mateix en nens que en adults?
No, els símptomes i les conseqüències a llarg termini són diferents, per exemple, els nens acostumen a tenir millor qualitat de llàgrima, per tant no se’ns queixaran de això, però sí que és molt fàcil que comencin a perdre la capacitat d’enfoc en visió llunyana, i per tant comencem a crear una pseudomiopia o una miopia real en el futur. Els adults, depèn de si ja hem complert o no els 40 anys, però en general es més fàcil que trobem dificultats en el enfoc en visió propera, cansament i els símptomes típics de sequedat ocular.
Sembla que el teletreball s’anirà consolidant, quines condicions ambientals s’haurien de seguir per preservar la vista?
És important que trobem un lloc adequat per treballar, amb una bona il·luminació general, si pot ser natural, amb una finestra on podem relaxar el sistema visual mirant de lluny. Em d’evitar reflexes a la pantalla i afegir algun filtre que elimini part de la radiació nociva que emeten aquestes.
És cert que ara hi ha més nens amb miopia a causa de les tauletes, mòbils i ordinadors?
La causa perquè hi ha més nens/es amb més miopia és multifactorial, però el que sí tenim clar, que una peça clau són les hores que passem davant les pantalles i les poques hores que dediquem a l’oci en l’exterior, vaja just el que estem fent ara amb el confinament.
Creus que les administracions han de fer algun pla específic per al comerç?
Evidentment que sí, tots hem vist el que és el nostre municipi amb els comerços tancats, és això el que volem? Just abans de la crisi sanitària de la Covid-19 el comerç de proximitat ja estava immers en una crisi degut al canvi de valors i de canals de compra del consumidor. Cal reflexionar sobre tot el que aporta el petit comerç a les ciutats i és obligació de tots no mirar cap un altre costat, si volem que els centres de les nostres ciutats/pobles tornin a recuperar la vida.
Consideres que la seva feina és un servei sanitari o comerç de proximitat?
Ambdues coses. La part més visible de la nostra feina és la comercial, la majoria de gent ens coneix com “venedors d’ulleres”, no renego, en cap moment d’aquesta part, al contrari m’agrada, però els optometristes són professionals sanitàries amb una formació universitària i una funció molt concreta dins de l’àmbit de la salut visual que molts vegades no és reconeguda.
Com veus el futur de la seva professió?
Veig dos perfils d’establiments completament diferents, aquells que competeixen dins el mercat amb el preu com a un únic argument de venda, i aquells establiments que potenciaran la seva part sanitària, donant valor a l’exploració visual i diagnòstic i on la venda d’ulleres serà un tractament juntament amb la teràpia visual, la baixa visió, la contactologia etc… i on la formació de l’optometrista serà la peça principal.
