Novament, Rosa Montal Riba ens sorprèn amb una mostra d’excepció, referida per a aquesta ocasió a la natura més íntima dels arbres; això és, amb el seu consolidat talent pictòric, una successió d’arbres es converteixen en autèntics protagonistes del que més enllà d’unes obres d’art apunten també a ser una narració biogràfica dels diferents episodis de vida d’algunes d’aquestes plantes llenyoses que acompanyen el nostre entorn, totes tractades eficaçment amb els recursos tècnics de l’aquarel·la. Així mateix, si bé l’objectiu de l’exposició de Montal és, de forma genèrica, aquest inequívoc element de la Natura -l’arbre- capaç de créixer fins a dimensions considerables, són essencialment els arbres de més longevitat, aquells de la qual herència mil·lenària en descobreix impressionants i espectaculars arrels, soques, troncs, branques, ramificacions… components que van guanyant un personalíssim relleu en aquesta exhibició pictòrica. Tota una motivació temàtica, tot sigui dit, que ens acosta a partir d’unes puntuals seqüenciacions a un recorregut a través de les pròpies edats de la natura arbòria, gràcies a un detallisme i una precisió incomparables, que apunten a ser més que una pintura un retrat d’un capítol de la Natura, per a molts gairebé desconegut.
Definitivament, totes les obres exposades configuren una meravellosa col·lecció que -en el context d’aquesta sala- casa perfectament amb el seu embolcall, atorgant-li al seu torn més enllà del valor pictòric de cada peça un extraordinari valor il·lustratiu i/o descriptiu, gairebé en la línia de descobrir-nos passatges inherents de la ciència botànica. Tot i així, reiterant-nos una altra vegada en l’àmbit pròpiament temàtic, es fa ineludible d’assenyalar -segons apunta Montal- que la font d’inspiració per a fer realitat aquesta mostra pictòrica va ser una preciosa versificació de Josep Carner: El sòcol nuós d’una soca / em dona pau i secret / em sento segur com la roca / de tota angoixa distret.
Un breu perfil personal i artístic de Rosa Montal i Riba ens presenta una dona, amant des de ben petita de les arts plàstiques, que s’inicia en el dibuix i la pintura de la mà d’unes primeres il·lustracions de diferents artistes, bo i mostrant ben aviat un notable talent creatiu. Seguidament, malgrat el seu irrefrenable delit artístic, circumstàncies de la vida la desplaçarien més enllà d’aquesta gran passió, emplaçant-la a compartir la maternitat amb una realització professional a la pròpia empresa familiar. Tanmateix, seria el pas del temps el que li permetria d’alliberar-se i lliurar-se plenament a l’univers pictòric; de primer, de manera autodidacta i posteriorment sota el mestratge d’artistes de la talla de Pere Noguera i Amadeu Freixes. En qüestió d’anys, una laboriosa i incansable activitat pictòrica donaria pas a unes creacions artístiques summament valorades pel gran públic, predominant en la seva obra el paisatgisme i una important seriació de motius florals. Unes composicions pictòriques, en la majoria dels casos, representatives d’una realitat capturada essencialment del món rural, no sense desestimar algunes peces dotades d’una gran capacitat imaginativa; això sí, les unes i les altres, sempre mostrades servint-se d’una riquíssima escala cromàtica. En paraules seves: “Les obres al·lusives a la Natura no necessiten pictòricament d’atributs embellidors, la bellesa de l’entorn natural ja és pròpiament tot un atribut”.
Això és, a la majoria de les seves pintures, i més en aquesta mostra, resulta prodigiós de veure com l’autora ha estat capaç de recrear-se i apropiar-se amb la mirada atenta de tots els passatges possibles que escriuen la vida d’aquesta magnífica selecció arbòria. Cada peça, cada arbre és un viu retrat del natural, és a dir, una instantània fotogràfica d’una realitat feta de pintura. En definitiva, la suma d’unes pinzellades precises i una encertada textura per a cada element cromàtic, distants de qualsevol motivació artificiosa, regalen a qualsevol espectador una atmosfera pictòrica dotada d’una gran informació, que ens acompanya per una sensible evocació de l’univers arbori i que no és ni més ni menys que un esplèndid i molt expressiu relat paisatgístic.
I, com a punt i a part, sense passar per alt una longeva i prodigiosa trajectòria artística, en aquesta mostra hi són presents algunes de les seves obres florals a l’oli i una col·lecció de pintures sobre la nostra ciutat, ja presentades en diferents exposicions per Igualada i comarca.
