El context econòmic i social dels anys 50 va ser favorable (després d’un anys anteriors de greu davallada econòmica a tot el país) a la promoció d’iniciatives orientades a millorar les activitats mercantils i industrials. L’expansió de la producció industrial igualadina va contribuir a desvetllar l’interès per organitzar certàmens firals amb l’objectiu de donar a conèixer les innovacions tecnològiques i exhibir els productes manufacturats i agrícoles.
En aquesta conjuntura un grup de comerciants igualadins va formar el Foment de Fires i Mercats d’Igualada sota el patronatge de l’Ajuntament amb l’objectiu de potenciar els tradicionals mercats setmanals. I va dur a terme a seva primera activitat pública, la Fira de Reis del 1952. Una fira que ja comptà amb el tradicional mercat ramader a més d’exposicions de maquinària, planters, venda ambulant en general i productes del camp. L’èxit d’aquesta fira va encoratjar els organitzadors a tirar endavant la I Fira Industrial i Comercial, que tindria lloc els dies de Festa Major, l’agost del 1952.
El recinte firal s’instal·là al vestíbul i a les antigues escoles i pati de l’Ateneu Igualadí (llavors il·legalitzat) i va ser un exponent dels principals sectors econòmics de la ciutat.
Foment de Fires i Mercats assumí com a tasca pròpia l’organització d’aquesta Fira com a certamen anual.
Però l’any següent, la II Fira no va complir les expectatives i es va fer un replantejament sobre com havia de ser. El 1954 es va apostar per una mostra amb un format més tradicional i lúdic, amb la implementació d’una fira de productes agrícoles fonamentada en l’Exposició i Concurs del fruits del camp, com a eix central. Aquesta fira va encetar un format que va tenir una llarga durada i el certamen firal adquirí un caire marcadament agrícola. El 1955 es realitzà per primer cop l’ofrena de fruits del camp.
A finals dels anys 50 la Fira va anar incorporant noves activitats: l’any 1958 es va incorporar el pregó, es va traslladar la Fira al Passeig Verdaguer. El primer pregoner va ser Joan Antoni Garcia Urgelés amb un discurs que fou retransmet per Radio Nacional de España de Barcelona.
També aquest any, que es commemorava el centenari del naixement del General Vives, es va inaugurar la nova pista d’aterratge i va tenir lloc un festival d’acrobàcia aeronàutica.
Els anys seixanta van suposar una transformació lenta de la política econòmica de l’Estat, arribant a un “desenvolupament” que també es va notar en la Fira d’Igualada.
Els bens de consum duradors van adquirir una creixent importància al llarg de la dècada dels seixanta: els automòbils, els electrodomèstics, els productes per moblar la llar, materials de construcció , maquinària i vehicles industrials. Un exemple és que en la Fira del 1962, el valor econòmic de la maquinària i vehicles exposats ascendís a uns 14,5 milions de les antigues pessetes.
Però malgrat la ràpida industrialització de la societat igualadina d’aquesta època durant aquests anys, sobre els trets estructurals de la fira igualadina fou d’escassa consideració. La Fira mantingué la seva línia tradicionalista amb la incorporació d’actes que encara reforçaven més aquest tarannà, com l’homenatge als agricultors més grans de la comarca. Va ser el 1965 quan s’introduí un nou element: la reina de la Fira que, acompanyada de les seves dames d’honor, ocupà un lloc destacat en tots els actes oficials. La primera va ser M. Rita Nuñez i Miserachs. El 1971 la Pubilla va substituir la reina.
Els certàmens firals dels anys seixanta continuaren totalment desvinculats de la indústria local i es convertiren en un aparador de productes que la situació econòmica convertia en béns de consum de masses: cotxes, motos, electrodomèstics….
El 1970 finalment els fabricants de gènere de punt de la ciutat finalment es decidiren participar en el certamen. En la Fira d’aquest any, cinquanta empreses del sector presentaren una demostració de la seva producció i Fagepi va organitzar una desfilada de models a l’Hotel Amèrica. El 1971 es va celebrar la II Demostració de la Indústria del Gènere de Punt que va ocupar el doble d’espai que la primera ocasió. Aquestes demostracions estimularen la participació, el 1972, del sector adober a la Fira. En la III Demostració del Genere de Punt hi van participar 171 empreses del sector i es van fer dues desfilades de models: una a l’Hotel Amèrica, per als professionals, i l’altra a la plaça de l’Ajuntament, oberta a tothom.
La mort del dictador Franco, l’obertura del procés de transició política vers la monarquia institucional i la profunda crisi industrial de la segona meitat de la dècada dels anys 70 van significar la fi d’aquestes manifestacions firals. El 1976 Fagepi ja no estigué present a la Fira i no s’hi reincorporà fins el 1992. Les desfilades públiques de moda es continuaren celebrant amb la col·laboració d’empreses, comerciants i empresaris a títol personal.
El 1975 el 60,7% de la població activa igualadina estava ocupada en el sector industrial (l’agricultura ocupava un percentatge gairebé testimonial, l’1,2%). La indústria igualadina es veié molt intensament i negativament afectada per la crisi. La liquidació i fallida d’empreses i les reduccions de plantilla van implicar que a Igualada i comarca es registrés un fort increment de l’atur.
Aquestes circumstàncies van fer que Foment de Fires i Mercats es plantegés l’actualització del certamen. L’Exposició de fruits del camp es mantingué com a eix del certamen, així com la celebració de tots els actes folklòrics i populars que ja eren tradicionals.
La Fira del 1976 ja incorporà estands representatius dels pobles de la comarca i hi hagué un augment d’estands d’entitats culturals, polítiques, sindicals…
Va ser en aquesta època en què es va començar a parlar de la necessitat de dotar la ciutat d’un recinte firal i una de les primeres propostes feia referència a la recuperació de l’edifici de l’Escorxador per ubicar-hi la Fira.
