L’any 1989 va ser un any molt especial per a l’esport igualadí. L’Igualada Hoquei Club aconseguia el primer d’una llarga llista de títols, que el convertiria en el millor equip d’Europa. El camí fins aquella primera lliga, però, no va ser gens fàcil… Només cinc anys abans, va ascendir la categoria de Divisió d’Honor.
Segons s’explica en el recull històric De l’Astòria a les Comes, de Pep Elias, Kilian Sebrià i Salva Torras, la temporada 1980-81 l’equip va salvar la categoria, tot i la crisi econòmica i social que afectava l’entitat. Però un grup de persones joves, vinculades amb el club a través del seu treball amb els juvenils, va decidir agafar les regnes de l’IHC, i després de dues temporades de transició, l’Igualada va iniciar una nova etapa amb el trasllat a la pista de les Escoles Pies, que va esdevenir el primer pavelló cobert de l’hoquei igualadí. La pista va ser l’escenari, la temporada 1983-84, del retorn de l’IHC a la Divisió d’Honor, després d’un partit final a la pista del Cambrils Hoquei Club.
La temporada 1984-85 es va assolir la permanència i l’any següent va mantenir-se jugant la promoció. La temporada 1987-88, l’Igualada ja jugava a la pista del poliesportiu de les Comes i va aconseguir una tercera posició. La temporada següent l’Igualada es convertia per primer cop en la seva història en el campió de la Divisió d’Honor d’hoquei. Aquell triomf va portar Igualada a l’esclat d’alegria descontrolada més gran que es recorda. Va ser la lliga de l’aeroport del Prat ocupat per igualadins per rebre els campions, de la diligència, dels jugadors mantejant Roc Mestres sota la mirada atenta dels gegants d’Igualada, de tota la ciutat al carrer, del boti-boti a la plaça de l’ajuntament i del Sant Pancràs.
Aquella mateixa temporada, l’IHC va jugar les finals de la Copa del Rei i de la Copa de la CERS.
D’aleshores ençà, l’Igualada HC es consolidà com el millor equip europeu de la dècada de 1990, amb tècnics com Carlos Figueroa, Albert Tarrida i Joan Pont i excepcionals jugadors com Santi Carda, Joan Carles, Carles Folguera, Albert Folguera, David Gabaldón, Ivan Tibau, Jaume Llaverola, Joan Ayats, Ramon Peralta, Pep Benito, Xavi Gimeno, Quim López, Dani Viñas o David Busquets.
Tot i que després de la primera lliga, les limitacions econòmiques de l’entitat l’obligaren a lluitar en condicions desiguals amb equips molt més potents i farcits de grans jugadors -com el Liceo de La Coruña primer i el FC Barcelona, després-, l’IHC ha aconseguit un palmarès realment excepcional, que inclou sis Copes d’Europa, cinc Supercopes d’Europa, cinc Lligues espanyoles, 2 Copes del Rei, 1 Supercopa d’Espanya i 5 Lligues catalanes.
Neix l’Anòlia
El festival Anòlia va néixer el setembre del 1989, amb el lema Jazz de nit, com un moviment cultural i artístic. El 1990 el festival va passar a fer-se el mes de juliol amb el lema Set en viu. El 1991 es va fer coincidir amb els dies de la Festa Major, durant el mes d’agost, i a partir del 1992 el festival s’ha mantingut sempre al mes de juliol amb una durada d’entre una i dues setmanes de concerts. Durant els primers anys es va celebrar a l’amfiteatre del parc de l’Estació Vella, obert al principi dels anys noranta.
Per l’Anòlia hi ha passat el bo i millor de la cançó catalana en totes les seves vessants.
