Acabada la Guerra Civil, Igualada i comarca, com tots els territoris que havien estat fidels a la República legítima, van començar a viure anys de repressió i de penúria. Hi ha poques dades i referents per donar detalls de què va succeir a la comarca en aquells primers anys, especialment entre 1940 i 1950.
Hi ha un interessant article d’Antoni Dalmau i Ribalta a la Revista d’Igualada de setembre de 2016, anomenat Ser comissari de policia a la Igualada de 1940. Un testimoniatge històric, en el qual es poden llegir alguns detalls de l’any al qual dediquem aquesta setmana.
Valgui l’inici per a començar a entendre moltes coses:
“Igualada, octubre de 1940. Fa un any i mig llarg que s’ha acabat la guerra. La ciutat, governada per una Comissió Gestora Municipal presidida per Josep M. Lladó i Bausili, es recupera molt lentament i l’ambient que s’hi respira combina la profunda grisor i el silenci de la vida quotidiana amb l’exaltació de la simbologia feixista i els actes continus d’enaltiment del règim i d’homenatge al centenar d’igualadins assassinats a la rereguarda i als nou «caídos por Dios y por España».
Per la seva banda, dues-centes famílies ploren en silenci els seus morts en el front del bàndol republicà i uns quants centenars d’igualadins purguen llargues condemnes de presó o es troben a l’exili”.
Aquell any un policia desconegut, Ángel Candial Prieto, és nomenat Inspector Jefe de Vigilancia de la comissaria de la Jefatura Superior de Policia d’Igualada. Dalmau diu que “el nou comissari crida l’atenció pels seus mètodes i el seu comportament arbitraris, de tal manera que es fa antipàtic, no sols a molts ciutadans, sinó fins i tot als dirigents i a les autoritats del nou règim. Poc després és redactada una denúncia amb l’objecte d’aconseguir-ne el trasllat fora d’Igualada (…) El document al·ludit de la denúncia és una bona fotografia de la vida quotidiana de la ciutat en un moment tan crític de la seva història i, d’altra banda, posa de manifest la mar de fons que sovint existia entre els jerarques del règim, sota una aparença monolítica”.
Podeu llegir l’article, molt interessant, en aquest enllaç
