Encara no ha transcorregut un segle que, Igualada despertava a un extraordinari univers fotogràfic en què, des d’un cert domini tècnic i una presumible orientació estètica, es farien visibles les inquietuds d’alguns joves ciutadans en sentir-se perseguits per la possessió i el maneig d’una càmera fotogràfica. Es tracta d’uns primers afeccionats que, amb la càmera a la mà i amb l’ull ben atent, estaven disposats a fotografiar no només el paisatge urbà o rural més propers sinó qualsevol seqüència, objecte o subjecte susceptibles de ser capturats i perpetuats en el temps, ja fossin actes públics, efemèrides culturals i socials diverses, tradicions carregades de tipisme, edificis i monuments o bé personatges diversos. És a dir, aquells primers entusiastes de l’art fotogràfic van contribuir amb escreix a construir un formidable documental que, en el transcórrer dels anys, constituiria un fabulós arxiu per a la història de la fotografia local.
Des d’un modest propòsit de presentar una relació aproximada dels –per dir-ho d’alguna manera- pioners en el camp de la fotografia o, per què no, primers fotògrafs, caldria posar en relleu a noms d’aquests igualadins: Joan Bas i Jordi, Joan Prat, Antoni Roset, Ramon Poncell, Ernest Vila, Pere Botet, Antoni Miserachs, Pere Mussons, Josep Oriol, Pere Riba, Marià Vives, Josep Lladó, Ramón Miserachs, Agustí Mata i Pere Borràs. A tots ells, els van seguir aquells que esdevindrien, a partir de 1929, els veritables antecessors de l’Agrupació Fotogràfica de la nostra ciutat; en definitiva, els autèntics fundadors d’aquesta prestigiosa entitat, com ho són: Procopi Llucià, Josep M. Lladó, Celestí Riba, Josep Pomés, Ramon Godó i Josep Castelltort.
Això és, al decurs de l’any 1929 van fer-se habituals les trobades d’un grup d’amants de la fotografia, al bar anomenat “Els caçadors”, que estava ubicat a la primera planta de la noble casa Padró Serrals (en aquella època, el número 6, del carrer Sant Jaume; una finca que més tard va passar a pertànyer a la plaça de Sant Miquel, i avui és la seu del Consell Comarcal de l’Anoia. Definitivament, cap a finals d’any, arran d’aquestes reunions periòdiques i de comú acord, tots junts convindrien a cercar la fórmula per a donar solidesa a un incipient teixit associatiu, l’Agrupació Fotogràfica d’Igualada. I, com a conseqüència de la gran passió per la fotografia d’aquells igualadins, des d’una decidida voluntat de concedir autoritat i exemplaritat a l’art de la fotografia, a més de posar en valor la qualitat estètica i testimonial de tot un material que ja constituïa un bon fitxer d’imatges; la principal motivació d’unes reunions cada cop més freqüents era activar els passos legals previs a la imminent constitució del que havia de ser una entitat de la categoria d’una Agrupació Fotogràfica. Acte seguit era l’hora, doncs, de redactar uns estatuts que veiessin possible la seva aprovació i constituïssin aquella societat d’incondicionals amants de la fotografia en base a les disposicions legals; una realitat que va veure la llum a l’any següent, en data de 12 d’octubre de 1930, en el marc d’un acte honorífic que va comptar amb la presència de l’aleshores Conseller de Governació, Lluís Companys; més endavant, President de la Generalitat de Catalunya.
Seguint el modèlic referent de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya (Barcelona, 1923), des de la primera assemblea de socis, la recent fundada Agrupació Fotogràfica d’Igualada es convertia en la segona entitat d’aquest tipus que hi havia a Catalunya i la primera de tot l’Estat, no localitzada en una capital de província. A resultes del categòric reconeixement que se li dispensava, a partir d’aquell acte fundacional la seu de la nova entitat, i a cessió de l’Ajuntament, va ocupar tot una planta de la casa Padró Serrals, on hi va romandre fins a la primavera de 1998; quan es va traslladar a les actuals dependències dels baixos de l’emblemàtic edifici de “Cal Maco” , a la Plaça de la Creu, número 18.
