Joan Roig
Business Development Manager LEITAT Anoia
Les missions espacials humanes imposen un requisit crític afegit dels que ja tenen missions no tripulades: el sistema de control ambiental i el sistema de suport a la vida (ECLSS), que ha de garantir que les condicions i els recursos (aire, aigua i menjar) siguin subministrats a la tripulació durant tota la missió. Els desenvolupaments actuals d’ECLSS han arribat a nivells elevats de tancament pel que fa al reciclatge d’aire i aigua, però encara necessiten un desenvolupament addicional a les zones d’alimentació i residus per arribar a tancar el cicle. Per aconseguir-ho, en les últimes dècades s’han dut a terme diverses iniciatives com el projecte MELiSSA, liderat per l’Agencia Espacial Europea (ESA).
MELiSSA, acrònim anglès de Alternativa de Sistema de Suport de Vida Micro-Ecològic (Micro-Ecological Life Support System Alternative), és un projecte multidisciplinari concebut com un ecosistema basat en micro-organismes i en plantes superiors, dissenyat com a eina per comprendre el comportament dels ecosistemes artificials i per desenvolupar la tecnologia necessària per a futurs sistemes regeneratius de suport de vida per a les missions espacials tripulades de llarga durada, per exemple: per a una base lunar o una missió a Mart. El tema principal del projecte MELiSSA és la recuperació de biomassa comestible a partir dels residus, del diòxid de carboni i dels minerals, utilitzant la llum com a font d’energia per afavorir la fotosíntesi biològica. En el marc d’aquest projecte, l’ESA va concedir a LEITAT un contracte per desenvolupar material biodegradable per a la contenció de residus i recursos metabòlics, del que us en parlaré a continuació.
Es va plantejar el desenvolupament d’un nou envàs biodegradable (Bioback) que complís amb els següents requisits: que fos apte tant per a residus metabòlics com per a la contenció d’aliments / avaluar els materials biodegradables seleccionats, identificant productes de biodegradació i complint propietats de bioseguretat fins l’embalatge al buit. Es van provar una selecció dels materials biodegradables més adequats per a l’envasament d’aliments i per a la recollida de residus de la tripulació, en un esforç per assegurar-se que tot en missions espacials tripulades a llarg termini sigui completament reciclable.
En l’actualitat, els aliments enviats a l’espai s’embalen en materials que només volen mantenir el menjar comestible durant la seva vida útil. Sovint estan recobertes d’alumini, de manera que no es poden reutilitzar i han de ser retornades a la Terra. La recerca de materials d’embalatge biodegradables avançats és essencial per millorar la capacitat de reciclatge dels sistemes de suport de vida.
Els materials seleccionats es van provar per veure quant temps trigaven a degradar-se, depenent de les diferents condicions requerides per diferents aliments, des del fresc i humit fins al pols i sec. El polisuccinat de butilè (PBS) va ser l’únic material que es va degradar relativament ràpid, alhora que va produir quantitats bastant grans de subproductes útils, com el CO2.
Aquest projecte no és tan sols una eina per comprendre millor aquest complex sistema, sinó que també obre un nou camp de possibles solucions en assumptes com la gestió d’aigua, de residus i de l’atmosfera.
