Els anoiencs residents a l’estranger han incrementat un 7,6% en l’últim any

32

Augmenta la població de l’Anoia resident a l’estranger. Aquesta setmana l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) ha donat a conèixer les últimes dades, i en elles s’observa com, en només un any, ha augmentat un 7,6% el nombre d’anoiencs que han decidit provar sort lluny de les nostres fronteres. En total, hi ha comptabilitzats 2.726 anoiencs en aquesta situació. En el darrer any la xifra s’ha incrementat en 192 persones més. Les dades són similars a la mitjana catalana, que és del 7,7%, amb un total de 284.374 catalans a l’estranger, i 20.340 més en els darrers dotze mesos.

Igualada, amb un 9,8% d’increment

Les xifres per municipis reflecteixen diferències importants. L’estudi de l’Idescat només contempla els qui tenen més de mil residents a l’estranger. A Igualada s’observa com l’increment de persones que han decidit marxar ha estat del 9,8%, per sobre de la mitjana de la comarca i del país. Hi ha, avui, 1.376 igualadins residint fora de les fronteres espanyoles, 123 més que el 2016. Cal dir, però, que hi ha poblacions properes amb increments més notables, com Manresa (13,4% d’increment), o Vilafranca del Penedès (13,2%).

Evolució constant  i ferma des del 2009

El nombre de ciutadans de Catalunya que resideixen habitualment a l’estranger és de 284.374 persones a 1 de gener de 2017, xifra que representa un increment del 7,7% respecte a un any enrere. El nombre d’inscrits ha augmentat a totes les comarques, però destaquen Osona (17,4%), el Vallès Oriental (14,6%), la Garrotxa (12,5%) i el Solsonès (12,3%).

El Padró d’habitants residents a l’estranger és el registre administratiu on consten les persones que viuen habitualment a l’estranger inscrits en les oficines consulars, que tenen la nacionalitat espanyola, sigui o no aquesta l’única nacionalitat, i l’últim municipi al qual estan inscrites és qualsevol dels que hi ha a Catalunya. Les persones inscrites en aquest padró es consideren veïnes del municipi que figura a les dades de la seva inscripció únicament a l’efecte de l’exercici del dret de sufragi. Per tant, cal tenir molt present que aquestes xifres corresponen, probablement, a molts nouvinguts a Catalunya que ara prefereixen marxar a d’altres països. Però no tots els casos són així.

En el període 2009-2017 gairebé s’ha duplicat el nombre de persones que resideixen a l’estranger: ha passat de 144.002 persones el 2009 a 284.374 el 2017. El principal motiu és el fort augment del grup de nascuts a l’estranger, ja que el nombre de nascuts a Catalunya i a la resta d’Espanya ha augmentat més moderadament.

Més de la meitat dels inscrits a les oficines consulars són nascuts a l’estranger (61,1%), el 33,9% són nascuts a Catalunya i el 4,8%, a la resta de l’Estat. El pes dels nascuts a l’estranger, a 1 de gener de 2017, és molt superior al que hi havia l’any 2009 (49,9%), que és el primer any en què es disposava de dades. En canvi, el pes dels nascuts a Catalunya s’ha reduït en comparació amb el 2009, quan representaven el 41,3% del total d’inscrits.
El lloc de naixement dels residents a l’estranger mostra pautes molt diferents tenint en compte el continent de residència. La població nascuda a Catalunya (96.379 persones) resideix fonamentalment a Europa, on es concentra el 61,2%, mentre que la nascuda a l’estranger (173.773 persones) resideix majoritàriament a Amèrica, on es concentra el 60,2% de les persones de nacionalitat espanyola nascudes a l’estranger.

Els països amb més presència de nascuts a Catalunya són França (amb 15.190 residents), Alemanya (amb 9.099), Andorra (amb 8.992), el Regne Unit (amb 8.304) i els Estats Units (amb 6.756). D’altra banda, els països on resideixen més persones nascudes a l’estranger i amb nacionalitat espanyola són Argentina (23.378), França (18.055), Mèxic (13.244), Alemanya (10.718) i els Estats Units (9.957).

Jordi Puiggròs