MARTA MASALIAS EMBUENA.- Comprar roba molt barata s’ha normalitzat fins al punt que moltes persones ja no es pregunten per què una samarreta pot costar menys que un cafè. Plataformes de fast fashion i compres impulsives han accelerat encara més un model basat en producció ràpida, consum constant i tendències efímeres.
El problema és que el cost real d’aquesta indústria sovint queda invisible. Darrere de moltes peces hi ha condicions laborals precàries, sobreproducció i un impacte ambiental enorme. I, tot i així, la velocitat amb què consumim moda fa que moltes peces pràcticament es converteixin en productes d’un sol ús.
També hi ha una contradicció evident: mai hi havia hagut tanta consciència sobre sostenibilitat i, alhora, mai s’havia consumit tanta roba de manera tan ràpida. Les xarxes socials i les microtendències han convertit la novetat constant en una necessitat gairebé permanent.
La responsabilitat no pot recaure només en els consumidors. Però probablement també cal començar a assumir que vestir extremadament barat gairebé sempre implica que algú, en algun lloc, està pagant el preu real
Vestir molt barat també té un cost
Més noticies







