
Autor: Xavier Tous, farmacèutic i tècnic en ortopèdia.
La salut -si no entrem en detalls- es fonamenta en l’equilibri personal i familiar. Quan ens alterem amb símptomes molt evidents i que no podem amagar com dolor abdominal, picor insuportable, mal de cap intens, sensació de fred intens o molta calor, visió borrosa, mareig que no ens deixa estar dret o d’altres d’aquest estil, si no hi veiem cap causa lògica, tenim molta més angoixa que si tenim un cert grau de coneixement i experiència de què ens està passant. Per tant, el pronòstic dels símptomes que anem experimentant en el nostre dia a dia varia el nostre subconscient. Si no interpretem que estem en perill, acostumem a relativitzar la situació.
En la realitat actual de l’Anoia és obvi que hi ha moltes opcions de salut al voltant d’Igualada per aconseguir atenció mèdica immediata. Però, per problemes de salut d’inici més o menys sobtat i que no milloren, hem d’escollir: esperar a veure si millora, anar al metge o al centre de salut on anem habitualment o bé anar a “urgències”.
Des de la farmàcia, percebem una certa resistència de les persones davant de problemes de salut d’inici sobtat a anar al metge o al centre de salut habitual. Demanar cita perquè ens visitin amb una certa pausa no sol ser el que veiem habitualment. La inèrcia de la feina, la família o les microrutines que tenim tots, frenen aquesta espontaneïtat de demanar hora per si de cas aquest símptoma no millora.
I pensem que és positiu posar “el comptador a zero”, demanant hora per anar al metge més en calent però adaptant-nos també a la disponibilitat del sistema de salut que ens fa més confiança. En la majoria dels casos, esperar molt a anar al metge, esperant que millori o anar a urgències sense més, accelera la presa de decisions dels professionals de la salut que tenim al nostre servei.
Si volem que ens atenguin amb una certa calma, és lògic que el primer cop d’ull sigui del professional o equip d’atenció primària que tenim de referència, adaptant-nos a la seva agenda. Encara que copsem que, moltes vegades, sinó tenim cap patologia, “passem del sistema sanitari”, en el bon sentit, “passem de llarg”.
Des de la farmàcia encoratgem a ser previsors i estar al cas dels nostres professionals de referència, perquè si cal ens puguin ajudar però no sortint des de zero. I dins d’aquest coneixement pràctic del sistema i dels professionals que la conformen, hi ha l’autoconeixement d’un mateix, de les nostres constants vitals, del pes, del “trànsit intestinal”.
També no està de més valorar els consells clàssics entre que apareix un símptoma i arribem al metge perquè ens doni una primera ullada. Consells clàssics que implicarien anar a dormir més d’hora i alleugerir els àpats. Baixar la intensitat de la nostra pràctica esportiva, treball o feines domèstiques; reduir-les suficient per no suar durant les mateixes.
Els tractaments analgèsics o pal·liatius en aquest temps d’espera per anar al metge tenen un cert sentit sempre que no ens ajudin a valorar el seu efecte com una millora; en tot cas, cal veure una recuperació duradora. El control més adient per als problemes que passin pels símptomes febrils seria dur a terme un registre familiar setmanal de temperatura corporal al despertar-se.














