Si hem de fer cas als resultats electorals a Catalunya, hom diria que cada vegada hi ha més catalans que volen deixar de ser espanyols. Que l’independentisme creixi entre la ciutadania, malgrat els partits dits independentistes, segurament que es deu al maltracte que ens infringeix l’estat espanyol i també sense cap mena de dubte, al creixent desprestigi de les seves institucions.
L’Estat espanyol s’ha convertit en la vergonya d’Europa, no pas únicament per la constant -i creixent- violació dels drets dels ciutadans, sinó per la insistent corrupció política, judicial i econòmica que ha arribat a uns extrems que no hi ha una sola institució espanyola que ens doni seguretat jurídica.
Quan a nivell judicial, ens semblava que ja ho havíem vist tot, ara veiem com un cartell electoral del feixisme més ranci amb mentides i fotos robades, és considerat per la Audiencia Nazional com simple llibertat d’expressió i deixa sense efecte la denúncia. O que la falsificació d’un certificat del Col·legi d’Arquitectes de Madrid, es deixa sense sanció “porque es tan burda la falsificación, que no puede tomarse en serio”. Val a dir que l’arquitecta sense títol que va signar i cobrar l’obra, és la cap de llista de l’extrema dreta a Madrid.
Per no parlar de les decisions de l’anomenat Tribunal de Cuentas que és capaç d’embargar tots els béns de trenta-quatre exalts càrrecs de la Generalitat, sense que hi hagi sentència judicial, ni els espoliats s’hagin pogut defensar. Contrasta aquesta intransigència amb els catalans, quan ni el Proyecto Castor, ni el multimilionari espoli dels ERE d’Andalusia, ni les matrafules de l’exrei Juan Carlos han interessat gens ni mica al Tribunal de Cuentas.
Com no han interessat els sobrecostos de 4.000 milions d’euros del submarí que no flota, dels aeroports sense avions, del vaixell Juan Sebastian Elcano on varen aparèixer 143 quilos de cocaïna i s’ha arxivat la causa. La premsa estrangera no s’explica com ha acumulat en cinc anys, una fortuna de nou milions d’euros la nova reina d’Espanya que té un sou declarat de dos-cents mil euros. I la premsa espanyola no entén perquè es nomena a un doble trànsfuga com Toni Cantó, per a una fantasmagòrica agència del Español a Madrid.
Cada dia em sento menys espanyol, per la vergonya que em genera ser considerat súbdit d’una monarquia impune. Sento vergonya… vergonya aliena perquè em sento molt lluny d’Espanya i les seves misèries.
