Cada primavera, es destina una setmana a sensibilitzar la societat europea i mundial sobre la necessitat de protegir-nos contra les infeccions prevenibles amb les vacunes. A Catalunya, l’Agència de Salut Pública és qui vetlla per la prevenció de la salut. Les vacunes incloses al calendari del nostre país confereixen protecció contra setze infeccions presents al llarg de la vida. La vacunació s’inicia durant l’embaràs, continua en la lactància i la infància, també durant l’adolescència i l’etapa adulta. Som una societat que tenim ben integrada la vacunació en les etapes inicials de la vida, que rebem com un present dels nostres pares quan encara no tenim capacitat de decisió.
Anem creixent i també hi ha vacunes recomanades per a edats més adultes que cal conèixer per decidir acceptar-les de forma autònoma. La vacuna contra la grip, administrada anualment en persones que tenen determinats factors de risc; contra el pneumococ, per protegir contra la malaltia pneumocòccica, que es presenta amb diverses manifestacions clíniques entre les que destaca la infecció dels pulmons (pneumònia); contra el tètanus, probablement la més coneguda de les tres; i altres vacunes recomanades en funció de la presència de determinades situacions mèdiques i, per tant, més específiques per a persones concretes. La pandèmia de la Covid-19 ha posicionat les vacunes al nostre centre vital, doncs han contribuït de forma determinant en la reducció de la incidència de la transmissió i de les complicacions de la infecció. De retruc, també constatem que han generat la necessitat d’un cert distanciament social arran d’un manifest esgotament davant la recomanació actual de les vacunes clàssiques, així com les que s’han incorporat recentment al calendari vacunal (contra l’herpes zòster i una versió millorada contra el pneumococ).
L’essència de l’atenció primària de la salut i dels professionals que hi treballem és promoure la prevenció de les malalties i l’autocura dels ciutadans. Més que curar, que també. Els professionals de l’atenció primària atenem els usuaris que ens contacten al trobar-se malament o requerir el seguiment de les malalties. També fem activitats comunitàries orientades a millorar la qualitat de vida present i futura, així com activitats de salut pública dirigides a prevenir, protegir i millorar la salut de les persones. La vacunació és l’exemple paradigmàtic de la prevenció, doncs les vacunes ens ajuden a prevenir infeccions i/o a reduir les seves complicacions. La vacunació consisteix en impulsar una estratègia de prevenció a mitjà o llarg termini que fem proactivament els professionals sanitaris i que els usuaris reben quan se senten bé o tenen poca consciència de malaltia o de vulnerabilitat. Per tant, comporta que aquests l’acceptin quan la consideren poc necessària i sense conèixer si acabaran necessitant aquesta protecció en el futur. En conseqüència, és comprensible que es pugui percebre com una informació innecessària o fins i tot feixuga en l’actualitat, quan altres qüestions són considerades més prioritàries.
Vivim en un món globalitzat i a efecte dels microorganismes i de les infeccions, sense fronteres. L’exemple més recent també l’hem viscut arran de la darrera pandèmia. Tothom està exposat a una vulnerabilitat imprevisible que podem gestionar amb coratge, de forma anticipada, efectiva i segura amb les vacunes. Al ponderar la decisió és important integrar l’efecte dels canvis fisiològics associats a l’envelliment, que comporten menys capacitat de resposta davant d’una infecció; les vacunes ens permeten contrarestar l’alteració vital i minimitzar les complicacions secundàries de la infecció. També ens cal valorar la influència positiva de les vacunes a l’hora de reduir la necessitat de prescriure antibiòtics. Tenim una gran responsabilitat social en contribuir a minimitzar i eliminar l’amenaça real de salut pública relacionada amb els bacteris resistents als antibiòtics arran del seu sobreús.
Les vacunes són per a tota la vida. Vacunem-nos quan ens les recomanin i preguntem activament sobre elles.
