Lourdes Torra i Muntada va néixer el 27 de gener de 1948 a la població de Pinós (Solsonés). De Pinós va venir a viure a Igualada de ben petiteta i va ser escolaritzada al col·legi de la Divina Pastora. Consolidats els estudis de Comerç i Secretariat, unes competències en què ella mateixa no va veure-hi futur, aviat va decantar-se per una esfera professional, el món de la Confecció, el Disseny i la Moda, que des de la seva adolescència la tenia força captivada. Ateses aquestes circumstàncies, de ben jove, va entrar a treballar a l’empresa igualadina “Escorpión”, una marca tèxtil de llarg prestigi; un exercici professional del gènere de punt en què -en paraules seves- se sent orgullosa d’haver passat per diversos dominis de la confecció durant més de quaranta-cinc anys. Llargues dècades a la mateixa empresa -apunta- una realitat impensable en els nostres dies. Val a dir que durant aquest llarg període, va contreure matrimoni, i pas a pas tot i un lliurament total a la seva feina, sempre intentava trobar l’ocasió favorable per a poder dedicar-se a una pràctica que realment formava part del seu àmbit creatiu, això és, la seva gran passió per al dibuix i la pintura.
Emperò, de fet, el lliurament total a l’univers pictòric el va dur a terme a partir del 2008, just a l’any que inaugurava la seva jubilació. A partir d’aquest moment, si bé disposava a casa seva d’uns espais destinats per a la pintura a l’oli i també per a l’aquarel·la, l’indret de major producció de la seva obra va ser l’Escola de Dibuix i Pintura “Pèl i Ploma”, un centre que a més dels ensenyaments artístics ofereix un espai per a la realització creativa dels seus alumnes. Aquí, aquesta artista, a part de perfeccionar les diferents tècniques de l’art pictòric, s’ha pogut servir d’unes dependències que li han permès de gaudir de l’embolcall artístic i creatiu més idoni per realitzar la major part de les seves obres.
Als nostres dies, tot i que compta amb una amplíssima producció de dibuixos, aquarel·les i pintures a l’oli; la seva manera de ser, reservada i discreta, i poc avesada a fer-se publicitat, l’ha mantingut en una esfera molt privativa i intimista a l’hora de fer públiques la seva prolífica i especialment talentosa creació artística; això sí sense passar per alt que, des de fa anys, les seves obres formen part de col·leccions privades, decorant moltes cases d’amics i coneguts d’Igualada i comarca.
Més enllà del tint pròpiament creatiu i temàtic, els seus dibuixos i pintures, d’un marcat signe realista -fruit d’una observació més que meticulosa de la realitat- i a voltes d’imaginaris costumistes, mostren l’abast d’una pinzellada precisa capaç de representar les formes i siluetes més diverses; uns quadres que apunten a ser unes reproduccions úniques i molt personals: unes, de pintura figurativa, retrats i també natures mortes; i, altres, d’escenaris paisatgístics, ja siguin propers o llunyans, habitualment obtencions d’il·lustracions o bé de fotografies. A propòsit de les reproduccions fotogràfiques, cal admetre que donar vida pictòrica a determinades imatges fotografiades és quelcom que té un mèrit substancial, i que cada artista resol amb el seu particular traç dibuixístic i cromàtic. Tanmateix, al marge de la naturalitat de la majoria de temes, alguns dels seus quadres ens transporten per temes d’una certa idealització presentant temes reals de forma prou subjectiva, com per exemple alguns elements florals i figuracions humanes nodrides d’un preciós tipisme simbòlic.
