Daniel Sáez Fernandez.- Pau Orpí i Gili (La Beguda Alta, 1873-Sant Llorenç d’Hortons, 1941) fou un mestre del flabiol i el tamborí que tingué bona fama en aquestes contrades (i també a Barcelona). Fa molts anys, però, que no se’n parla d’ell. Pel que sé, no hi ha cap placa, nom de carrer ni res que recordi el seu pas harmònic i festiu per la vida. Bé, desconec si encara es conserva una fotografia seva que hi ha a la llar de jubilats de Sant Llorenç en la qual hi ha escrit: “És l’home més bon home que hi hagi hagut mai al poble.” És per aquest motiu que proposo que es faci una escultura, i a més, sonora. Quant a la forma de l’obra, la concebo com un tronc d’alzina d’un metre 1,50 centímetres d’alçada sobre un peu de pedra. Plantaria l’obra en algun lloc del camí que va de La Beguda Alta a Sant Llorenç d’Hortons, i que gaudís del recer dels arbres. L’escultura tindria un codi QR enganxat, amb el qual s’accediria a una web que contindria: àudios, imatges i documents sobre el músic. Pel que fa al cost econòmic d’aquesta iniciativa, ben segur que la il·lusió de fer-ho possible el farà imperceptible.
Una escultura sonora en memòria d’en Pau Orpí i Gili
Més noticies







