“Els dimecres i caps de setmana em trobaràs al mercat i la resta de dies a la fàbrica”, em diu la Blanca quan li truco per entrevistar-la. Quedem al mercat de Collbató. Hi ve cada diumenge des de fa 12 anys amb el Sergi, el seu marit i soci de Làctics la Tossa, la formatgeria que fa més de 20 anys que tiren endavant plegats.
Una formatgera té horaris? Perquè avui és diumenge i estàs treballant.
No! Va més enllà d’una feina, és una forma de vida, amb un compromís amb el camp i la natura. És un ofici molt sacrificat i que no pot fer tothom, això estar clar.
I com es porta la conciliació a casa?
Amb el Sergi som un equip, tant per les coses bones com per les dolentes. Hem de fer malabars per poder anar als festivals de la nostra filla, i sortir amb ella els diumenges en bici és impossible.
Ella ho entén?
Sí! Ha nascut amb això. És pitjor la meva sensació que la seva.
S’ha feminitzat el sector des que vas començar a Làctics la Tossa?
I tant! Abans, la conciliació no era una prioritat. Pensa que jo vaig ser mare un 3 d’agost i 20 dies més tard ja estava treballant a la fàbrica, amb la meva filla al costat. Ara hi ha moltes formatgeres joves i una dona al capdavant d’una formatgeria ha deixat de ser una excepció.
En 30 anys s’ha passat de 4.300 explotacions lleteres a Catalunya, a poc més de 400. Com us afecta a vosaltres?
Teníem les explotacions més a prop i els costos de la llet no eren tan cars. Ara la llet de cabra l’he d’anar a buscar a Tarragona perquè no en queda cap a la comarca des que va haver de tancar l’última explotació. La matèria primera ha augmentat fins a un 44% en només 4 anys!
Les protestes poden ajudar a revertir la situació?
Hi ha hagut molt soroll però m’agradarà veure quina és la situació d’aquí a un any. Sincerament, no crec que ens facin gaire cas.
“Coneixem les cabres i les ovelles que han fet els nostres formatges. Venem veritat i això no ho pot dir tothom.”
Què hauria de canviar per garantir la supervivència de productors com vosaltres?
Som una formatgeria que compra entre 1.000 i 1.500 litres de llet cada setmana. No pot ser que tinguem la mateixa legislació que la que en compra 15.000 al dia. I la burocràcia… És insostenible que passis més hores de la teva jornada omplint papers que treballant en el producte!
I quina responsabilitat té el consumidor?
Hem guanyat en consciència per tenir una alimentació saludable i de proximitat. No és el mateix una llet que s’acaba de munyir que una que han barrejat i tractat. No és el mateix mirar l’etiqueta d’un producte i veure 3 ingredients que veure’n 50. Tot i així, ens cal encara molta educació.
Les xarxes socials fan més mal que bé?
Les xarxes estan bé per fer difusió i donar-te a conèixer però allà només hi surten les coses boniques. Romantitzen un ofici que no és tan idíl·lic com sembla.
Hi ha formatges de dones i formatges d’homes?
Quan deixes tastar els formatges, les dones prefereixen els de cabra i els homes, els d’ovella. No em preguntis per què però és així!
Què és el millor de la teva feina?
Que els clients, que ara són també amics, et diguin que el producte que els has venut és bo. Coneixem les cabres i les ovelles que han fet els nostres formatges. Venem veritat i això no ho pot dir tothom.
