El cap de setmana passat, en una convocatòria organitzada per la Delegació del Govern de Catalunya a París, amb el Consistori de la ciutat i l’Ajuntament del Districte 14, de Montparnasse, la consellera d’Acció Exterior i Unió Europea de la Generalitat, Meritxell Serret, juntament amb representants polítics, com: l’alcaldessa de l’Ajuntament del Districte 14, Carine Petit; la delegada del Govern de Catalunya a França, Eva Doya Le Besnerais; l’ambaixador delegat permanent d’Espanya a la UNESCO, Miquel Iceta, entre d’altres, va participar de la inauguració i bateig de la Plaça de Catalogne, de París, tot considerant-la “aquell nou punt de trobada entre el poble català i el francès”. Efectivament, des d’ara, i a propòsit d’aquest acte, Catalunya participa d’una major representació a París i encara més tractant-se de l’estrena d’un primer “bosc urbà” al cor d’una ciutat; una de les iniciatives prioritàries del govern català en reclamar ciutats cada cop més verdes a partir de solucions bioclimàtiques, remodelant al capdavall una rotonda de cotxes per a convertir-la en un competent bosc urbà.
Aquesta plaça, propera a l’Estació de Montparnasse, és un centre neuràlgic en l’àmbit ferroviari, que ocupa un espai configurat per una antiga rotonda, i envoltada d’espectaculars edificis parisencs d’estètica neoclàssica, una concepció grandiosa de l’arquitectura residencial cenyida al projecte arquitectònic, del 1985, que el mundialment famós Ricard Bofill va proposar per a aquesta gran capital. En aquest enclavament, doncs, des del passat 2022 va iniciar-se un procés de transformació, segons l’ambiciós Pla Climat, en la línia de convertir-lo en un autèntic pulmó verd a partir de la plantació de quasi cinc-cents arbres, nombrosos arbustos i demés vegetació.
En aquest sentit, a resultes d’aquesta rellevant efemèride, a la “Place de Catalogne”, en aquest mateix nou pulmó verd de París, va tenir lloc, al costat de la colla dels Geperuts de París, els Moixiganguers d’Igualada van carregar diversos pilars i castells bo i participant a tot el públic assistent d’una fantàstica presentació de les tradicions catalanes, a França. A més d’aquest extraordinari succés, més enllà de la festa i l’exhibició dels castellers, també a proposta de la delegació catalana, la jornada va comptar amb una completa degustació de vins i productes de la gastronomia catalana així com una fenomenal mostra de tallers de jardineria i actuacions musicals en viu. Tanmateix, val a dir que, en fer una passejada per indrets icònics de París, en acabar a la Torre Eiffel, allà mateix els nostres Moixiganguers hi van fer una figurativa descàrrega de comiat de la capital, molt aplaudida per tots els vianants.
Una conversa amb Berta Tudor (membre de la Junta dels Moixiganguers), em permet d’aprofundir en un reconeixement a la més que elogiable trajectòria castellera, l’element distintiu de la qual és la incomparable camisa morada que tant els defineix, constituïda a Igualada l’any 1995; i que des de llavors, amb les seves sovintejades actuacions, han anat conquerint memorables construccions. Això és, al decurs de les dues darreres dècades, els Moixiganguers han consolidat un més que elogiable espai al món casteller, una circumstància de la qual en dona prova aquesta cita; una cita molt perseguida, en què definitivament s’ha fet realitat el gran anhel de créixer com a colla castellera i expandir-se, més enllà de la ciutat d’Igualada i les seves fronteres, tot guanyant una projecció internacional amb presències per ciutats de l’Estat espanyol, d’Itàlia o Portugal, entre d’altres.
En conseqüència, aquest viatge a París -tal i com subratlla Tudó- significa per als Moixiganguers la consecució d’un gran repte, no només des de la dimensió pròpiament castellera sinó pel que fa a l’abast social d’un grup tan implicat amb les més vives expressions de cultura i tradició de Casa Nostra; un treball en equip, del qual els èxits sempre porten intrínsecs el conveni de participació de tots els seus membres, una esfera de comunió que de passada ha permès enfortir els vincles dels Moixiganguers amb altres colles castelleres de Catalunya i d’arreu.
