Iolanda Estany és administrativa al CAP Anoia i durant l’època més complicada de la covid va ajudar com va poder a tirar endavant la situació.
Crec que vas estar treballant a la carpa exterior del CAP Anoia. Ens pots descriure quina era la teva feina, i com la vas viure?
La nostra feina a la carpa era intentar separar les persones amb símptomes susceptibles de covid de la resta, justament per intentar frenar un primer contagi. Jo principalment, intentava coordinar la feina amb els meus companys d’Igualada, Montbui i Vilanova, i dels que anàvem quedant, perquè quèiem com a mosques. Al final, dels titulars d’Igualada només vam quedar-ne dos. I teníem por, però sobretot vèiem por en els ulls de la gent. I això ens feia amagar la nostra i tirar endavant amb força.
T’imaginaves que la situació seria tan greu?
En un principi, no pensàvem que això fos una situació de tanta gravetat. Però en 2-3 dies tot es va precipitar, i vam capgirar el CAP i tota la seva organització en només dotze hores. Vam convertir-nos en lluitadors d’un enemic invisible. I vam passar a treballar jornades que sabíem quan començàvem però no quan acabàvem. Ara sí que sabem del cert que la situació és gravíssima…
Confies que estem en la recta final gràcies a les vacunes?
Tenim molta confiança i esperança en les vacunes. De fet, els primers dies d’aquestes, era com començar a veure una mica de llum… Però és molt important que deixin organitzar el tema vacunes als professionals que estem a primera línia.
Les directrius que ens arriben sovint no s’adeqüen a la situació real que es viu a la Primària i al coneixement que tenim els professionals dels nostres pacients.
Hem de preparar-nos per situacions similars, vull dir, això de vacunar-nos un cop l’any, com passava ja amb la grip, acabarà essent “normal”?
No vull ni pensar que aquesta situació es pugui tornar a viure. Però si tot passa per normalitzar la vacunació contra la covid un cop l’any… benvinguda sigui. La gent necessita la normalitat…
Tot el que ha passat creus que ha reforçat la sensació que tenia la gent respecte l’atenció primària?
Jo crec que hem viscut i estem vivint un moment on s’ha vist que la Primària és primordial en la sanitat però era la gran desconeguda. Se li havia de donar el lloc i el reconeixement que calia. A l‘ICS, tenim uns professionals sanitaris i no sanitaris molt bons i molt preparats, i un cop més ho han demostrat i han estat a l‘alçada. Jo tinc admiració a tots els meus companys, a la feina feta, i a la que ens queda per fer, que és moltíssima ara mateix.
