Un dia com avui del passat mes de febrer i primers de marc de 2022, el FINEART IGUALADA, amb “Visit Spain”, de Ramón Masats, ens apropava a un dels grans referents de la fotografia de tots els públics, a partir d’una mostra que va constituir i que, de fet, és un veritable memorial de la cultura i les maneres de presentar diferents realitats a voltes silenciades de l’Estat espanyol; al capdavall l’exposició d’unes captures –des del fotoperiodisme- que incorporaven un subtil propòsit incisiu i irònic.
Un especial admiració per l’obra d’aquest fotògraf, gran referent del fotoperiodisme, em porta, amb motiu de la seva mort, aquest dilluns 4 de març, a Madrid, a sumar-me a fer públic un reconeixement a la seva mirada objectiva i crítica -sempre deslliurada de manipulacions- a diferents quotidianitats i efemèrides de Casa Nostra i de l’Estat espanyol. Cronista i mestre de la fotografia del segle XX, Masats va ser reconegut per esdevenir un dels grans renovadors de la fotografia documental dels anys 50’ i 60’, servint-se d’una excepcional finesa en el domini del blanc i negre, bo i recopilant seqüències, majoritàriament per al setmanari “Gaceta Ilustrada” que -des de la seva perspectiva visual- havien de ser uns fefaents tòpics de la cultura popular d’aquells anys; allò que, al capdavall, era tot un reportatge fotogràfic de l’Estat espanyol així com una nova construcció de la imatge fotogràfica contemporània. Això és, perseguint instantànies que partien d’una ideada “pàtria espanyola” (costumisme i rituals de la cultura popular) dels anys de la postguerra, l’autor perseguia, si més no, a inaugurar -d’una manera no gens oficialista, ni molt menys convencional- una etapa d’una certa apertura d’Espanya cap a l’exterior.
Òbviament, en cap cas no es pot passar de revisar un breu perfil personal de Ramón Masats i Tartera que ens presenta a aquell insigne fotògraf, fill de Caldes de Montbui (1931), de sempre apassionat per la fotografia, que va començar fent reportatges per a diferents diaris, amb treballs com els de “La Rambla de Barcelona” i “Los Sanfermines”. Comptant aviat amb un itinerari fotogràfic propi, a l’any 1954, entraria a formar part de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya, al costat de mestres fotògrafs de la talla d’Oriol Maspons, Xavier Miserachs, Ricard Terré i altres, amb alguns dels quals va fer la seva primera exposició el 1956; l’any en què va començar a col·laborar amb la prestigiosa “Gaceta Ilustrada”, de Barcelona.
Tanmateix, les grans oportunitats se li van presentar a Madrid, on hi va fixar la seva residència i va esdevenir un dels més reconeguts cronistes i fotoperiodistes durant dècades, fins i tot treballant per a publicacions estrangeres; uns treballs que va compartir com a autor de documentals cinematogràfics i llargmetratges de notable ressò, alguns per a sèries de Televisió Espanyola. Seguidament, des del 1981 va començar a publicar llibres monogràfics, com: “Nuestro Madrid”, “España diversa”, “Visit Spain”, entre altres i sempre compartits amb notòries tintes literàries. I, a l’any 2002 va rebre el Premi Cultura de la Comunitat de Madrid en la modalitat de fotografia, a la vegada que el 2004 va rebre el Premi Nacional de Fotografia del Ministeri de Cultura, guardons als quals se’n sumaven molts més, de nacionals i internacionals; emperò, entre tots, la recent concessió de la Medalla d’Honor de la Vila de Caldes de Montbui.
Definitivament se n’ha anat un dels darrers supervivents de l’època daurada de la fotografia, de la segona meitat del segle XX.
