L’Uri Sorolla és veí dels d’Hostalets de Pierola. Funcionari. Compta 34 anys d’edat i des de’n fa 16 anys organitza el Torneig de Futbol Sala d’Estiu del seu poble. Amb 47 edicions, és el més antic de la demarcació de Barcelona.
Parlem de gairebé mig segle de torneig. Estem davant del torneig de futbol sala més antic de Catalunya?
— No ho puc confirmar al cent per cent pel que fa a tot el país, però molt probablement ho sigui. El que sí que et puc assegurar amb una certesa absoluta és que a la comarca de l’Anoia no n’hi ha cap altre que tingui tanta trajectòria.
Quin és el secret perquè un torneig local hagi assolit aquesta trajectòria tan increïble?
— Si m’hagués de quedar amb un secret, diria que no n’hi ha cap de màgic. Darrere de tot això hi ha moltes hores de feina, constància i una gran atenció als detalls. Sempre he tingut clar que l’objectiu no és només organitzar partits, sinó crear una experiència única que deixi empremta en totes les persones que viuen el torneig, ja sigui dins o fora de la pista. Any rere any treballem perquè cada detall sumi i perquè el torneig continuï sent un espai de convivència, esport, amistat i emocions. Crec que aquesta és la clau que ens ha permès créixer any rere any, consolidar-nos com una referència i convertir-lo en una experiència única.
Quines xifres de participació hi ha?
— L’any passat vam tenir una trentena d’equips en tres categories: menors de 15 anys, masculina i femenina -que porta més de 25 anys apostant pel futbol femení al poble. Això va suposar uns 350 jugadors inscrits. Pel que fa a patrocinadors, en tenim una trentena.
Això implica un moviment de gent extraordinari per a Hostalets de Pierola durant l’estiu…
— I tant. La gent no ve només a veure un partit i marxa. Hi ha jugadors que per Cap d’Any ja em demanen les dates del torneig per organitzar les vacances. L’enorme treball fa que qui ve ho expliqui a altres amics, ho vegin a Instagram i l’any següent vulguin repetir.
Qui hi ha al darrere de l’organització d’un esdeveniment d’aquesta magnitud?
— El torneig s’organitza a través de l’entitat Somevents, per gestionar instal·lacions i burocràcia. Actualment, l’equip el formem unes deu persones, nois i noies joves del poble.
Fins on arriba la capacitat d’atracció?
— En la primera quinzena d’agost, Hostalets és el punt de trobada de l’Anoia: Piera, Masquefa, Capellades, Igualada… Però també venen del Baix Llobregat (Martorell, Abrera) i de Barcelona, Sant Joan Despí o l’Hospitalet. Hem de tancar la inscripció perquè no tenim més hores de pista.
Com es finança tot plegat?
— Per a fer-ho possible, la figura dels patrocinadors és fonamental, ja que la seva confiança i suport ens permeten continuar fent créixer el torneig i dotar-lo d’un valor afegit que va molt més enllà de la competició esportiva.
També és molt important la col·laboració de l’Ajuntament dels Hostalets de Pierola, així com l’esforç i el finançament propi que hi destinem des de l’organització. La suma de totes aquestes complicitats és el que ens permet oferir una programació tan completa i convertir el torneig en una experiència única.
Com és la relació amb la resta d’entitats del poble?
— Molt bona. Sempre hem estès la mà a entitats esportives i culturals per fer un torneig de tot el poble. Si fem ball o foc, comptem amb l’Estudi de ball Anna Valls, el CF Hostalets ens cedeix material, i joves del poble amb un talent potencial. Aprofitem la visibilitat perquè es puguin lluir.
Com funciona la figura de l’Ambaixador de la Final?
— A l’espectacle previ a la final, homenatgem una persona que ha deixat empremta al poble. Aprofitem l’esdeveniment esportiu per transmetre valors i reconèixer qui ha aportat a Hostalets. Vam començar amb el senyor García (més de 25 anys delegat del CF Hostalets) i Julio Ferrando (més de 30 anys entrenador).
Hi ha hagut un homenatge molt personal en aquesta edició…
— Vull dedicar aquesta entrevista a Manuel Moreno, organitzador durant uns anys, que ens va deixar fa molt poc temps. Les seves filles col·laboren amb mi des de fa deu anys. Quan vaig començar, em va donar tot el seu suport i consell. Li estic infinitament agraït.
Mirant cap al futur, quin és el recorregut d’aquest campionat?
— M’ho prenc cada any com si fos l’últim, donant-ho tot per superar l’anterior. Jo vaig créixer jugant a pilota al poliesportiu des dels 4 anys mirant els grans. M’agradaria que quan ho deixi el torneig segueixi fins al centenari.
