La llei concursal va néixer el 2003 i des d’aleshores ha tingut una multitud de reformes fins que es va publicar el Reial decret legislatiu 1/2020, de 5 de maig, pel qual s’aprova el text refós de la Llei concursal (TRLC). Aquest text refós ha quedat modificat definitivament, sembla ser, per la “Ley 16/2022, de 5 de septiembre, de reforma concursal”, per l’exigència de Brussel·les de la transposició de la Directiva (UE) 2019/1023 del Parlament Europeu, sobre reestructuració i insolvències, entrant en vigor el 26 de setembre del 2022, excepte el llibre tercer del TRLC, que ho va fer l’1 de gener d’aquest any 2023, capgirant per complet el tractament de les insolvències i de les reestructuracions empresarials.
Aquest nou text s’inclina cap al model anglosaxó, on les insolvències, per dir-ho d’una manera ràpida, són “normals”, quan aquí les insolvències eren, i encara són, un estigma social i, per tant, sent la insolvència patent s’evita presentar concurs pel que diran, quan de fet és la solució per afrontar-la.
El text definitiu consta de tres llibres, el primer està dedicat a la competència per conèixer el concurs de les persones naturals (físiques), siguin empresàries o no, el que es denomina la 2a oportunitat. Aquesta modalitat de concurs creix espectacularment, dels 9.669 presentats el 2022 als 9.917 presentats el primer semestre del 2023.
El nou redactat de la llei ha ajudat molt a aquest increment, simplificant la tramitació, mitjançant la modalitat del concurs sense massa, desapareixent l’acord extrajudicial de pagaments (AEP), que era un “paripé”, fet que també provoca la desaparició de la figura del mediador concursal, que es convertia en l’administrador concursal que era el que tramitava l’AEP i, sobretot, atorgant la competència absoluta als Jutjats del Mercantil, alliberant d’aquesta càrrega els Jutjats de Primera Instància, que eren competents en les persones naturals no empresàries. En no ser la seva comesa, els procediments s’eternitzaven, de fet encara hi ha concursos que volten per la Primera Instància.
El tercer llibre està dedicat al procediment especial de microempreses. Aquestes són les que durant l’any anterior a la sol·licitud hagin empleat una mitjana de menys de 10 treballadors i el volum de negoci anual sigui inferior a 700.000 €, o un passiu inferior a 350.000 €. Aquest concurs pot tramitar-se en procediment de continuïtat, en procediment de liquidació amb transmissió de l’empresa en funcionament (unitat productiva), o sense transmissió de l’empresa en funcionament. La llei busca simplificar al màxim aquest procediment, reduir costes eliminant tràmits innecessaris, però en la realitat no és tan senzill donat que és una tramitació molt complexa.
Per últim he deixat el llibre segon, que hauria d’estar després del primer. És perquè no es dedica a cap tipus de concurs en concret, sinó a tots, comparable a un bufet segons paraules d’un magistrat, quan et falta alguna cosa la trobes al llibre segon.
Per acabar, dir que el fet que demostra més que hi ha un abans i un després és l’esperada sentència del 4 de setembre del concurs de l’empresa de Castellbisbal Celsa, amb un deute de 1.500 milions d’euros, en què el jutge del jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha validat el pla de reestructuració presentat pels creditors, capitanejats per Deutsche Bank, convertint el deute en accions i deixant en mans dels creditors la propietat de l’empresa.
