El judici que s’havia de començar aquest dijous contra l’expresident del FCCC, exalcalde de Santa Margarida de Montbui i encara regidor d’aquest consistori anoienc, Teo Romero, finalment no s’ha celebrat, ja que les parts han arribat a un acord de conformitat. Romero ha reconegut la malversació de fons públics i ha acceptat una pena de dos anys de presó, quatre d’inhabilitació i haurà de retornar 21.000 euros al Fons.
Segons l’escrit de la Fiscalia, Romero hauria fet ús indegut d’uns 35.000 euros dels Fons, però ja va retornar a l’entitat 13.903 euros. La Fiscalia considerava aquest fet com un “atenuant” per haver “reparat parcialment els danys”.
La fiscalia demanava inicialment una pena de 3,5 anys de presó
La Fiscalia demanava una pena de 3,5 anys de presó i 9 d’inhabilitació per a Teo Romero per un delicte continuat de malversació. També li reclamava que retornés al FCCD un total de 21.444 euros. Segons l’escrit d’acusació, Romero hauria fet servir de forma indeguda diners del Fons per a ús propi. En concret, entre els anys 2007 i 2010, l’acusat “guiat pel propòsit d’obtenir un benefici patrimonial indegut” va cobrar dietes i despeses de viatges no relacionats amb l’activitat del Fons.
L’escrit del Fiscal desgrana totes les despeses que, de manera injustificada, Teo Romero va carregar al Fons Català de Cooperació per visitar indrets turístics amb motiu de 36 viatges de cooperació que va fer entre el 2007 i el 2010. Per exemple, la fiscalia detalla que, amb motiu del Fòrum Social Mundial del 2007, l’expresident del Fons va arribar quatre dies abans a Nairobi i va cobrar de manera indeguda més de 3.000 euros. En concret, Romero va aprofitar per visitar la reserva natural de Masai Mara i la zona turística de Nariokotome, a Kènia.
L’exbatlle montbuienc va aprofitar altres estades per cobrar despeses de manera indeguda com un viatge a París aprofitant el Bureau executiu de ciutats i governs locals, en què va percebre 1.081 euros sense justificar; un altre a Sri Lanka que no està reflectit a la memòria d’activitats de l’any 2007 del Fons, en què va rebre de manera indeguda 379 euros; un viatge a Perú per participar a un seminari en què va percebre de forma indeguda 1.215 euros. Romero també va aprofitar un viatge de cooperació a Colòmbia per allargar-lo a Veneçuela i Puerto Rico, de manera que va passar com a despesa al Fons 1.041 euros irregulars.
En un altre viatge al Japó el 2009, Romero va passar com a despeses al Fons l’estança a hotels, agencies de viatge, taxis, compra d’articles de regal, discoteques (898 euros), tabac i consumicions en bars nocturns per un import de 5.050 euros. Es dona el cas que va participar a la VII Conferència d’Alcaldes per la Pau, un acte que no està reflectit a la memòria d’activitats del Fons i aquest òrgan tampoc pertany a l’associació que promovia l’acte. A més, en aquesta ocasió també va pagar amb la visa del Fons bitllets d’avió i desplaçaments en tren a nom d’altres persones.
A banda dels cobraments indeguts relacionats amb els viatges que va efectuar mentre era president del FCCD, Romero també va fer altres pagaments indeguts “per a ús i benefici personal”. Entre aquests hi ha dues subscripcions mensuals a “pàgines per a adults” pagats amb la targeta visa de l’entitat; i tiquets de restaurants i quilometratge sense justificar que ascendeixen a més de 800 euros.
Teo Romero ja va ser indultat l’any 2010
L’exbatlle de Santa Margarida de Montbui va ser indultat l’any 2010 pel Ministeri de Justícia quan governava José Luís Rodríguez Zapatero. Romero s’enfrontava a una pena de sis anys i un dia d’inhabilitació especial per a càrrec públic, segons havia sentenciat l’Audiència Provincial de Barcelona l’any 2004. El motiu van ser uns fets ocorreguts l’any 1995 quan Romero va suspendre de sou el tresorer de l’Ajuntament de Santa Margarida de Montbui per presumpta malversació de fons públics.
El govern espanyol va decidir commutar-li la pena per “una altra de dos anys de multa, que abonarà en quotes diàries de deu euros, a condició que no torni a cometre delicte dolós en el termini de quatre anys des de la publicació del Reial Decret”. En total, la multa ascendia a uns 7.300 euros.
