Fa unes setmanes vam explicar el funcionament d’aquest tipus de targetes. En aquest article parlarem de què es pot reclamar i com es pot fer, tenint sempre present que quan es tracta de reclamacions per via judicial, la generalització mai és possible, doncs cada Jutge es un món i malgrat que la jurisprudència del Tribunal Suprem unifica els criteris, aquests son sempre interpretables.
Aclarit això, el que va dictaminar l’any passat el Tribunal Suprem és que, en aquest tipus de targetes, quan l’interès que apliquen supera el tipus d’interès normal del diner i és manifestament desproporcionat amb les circumstàncies del cas, això té conseqüències negatives per l’entitat financera. I, quins són el criteris per saber si el tipus aplicat és el normal del diner o manifestament desproporcionat? Doncs per esclarir això el que ha fet l’Alt Tribunal es comparar-ho amb les tables que es publiquen pel Banc d’Espanya en funció de la data de contractació de la targeta. En concret en la resolució comentada considerava usurària una targeta comercialitzada per una entitat de crèdit (no direm el nom) que aplicava tipus superiors al 24% TAE. Ara bé, això vol dir que totes les que apliquin (o superin) aquest tant per cent s’han de considerar usuàries? I què passa amb les que apliquen un tipus inferior? Son usuràries o no? La nostra opinió es que, a priori, cal estar al cas concret i tenir en compte sempre la data de contractació.
Quant a les conseqüències, la declaració de nul·litat per interessos usuraris, porta a què tot el que hagi cobrat per interessos l’entitat prestamista ho hagi de retornar, que en la majoria de casos no és poc, i que s’haurà de calcular en el corresponent procediment judicial. La manera de reclamar ja s’endevina del redactat d’aquest escrit, en la majoria de casos caldrà acudir a la via jurisdiccional prèvia reclamació extrajudicial a la entitat de crèdit, que encara que moltes vegades resulti infructuosa és recomanable fer-la, per economia processal.
