Quina primeria d’any! En el camp d’allò més concret i local l’aferrament de la pandèmia continua condicionant del tot la nostra vida, amb les limitacions individuals i les prohibicions de l’activitat col·lectiva que en el cas d’Igualada, per exemple, ha suposat no celebrar dos dels moments àlgids del calendari de la ciutat: la Cavalcada de Reis i la festa del Tres Tombs, amb la frustració de tanta gent, la menuda i la dels nostres traginers. Paciència i resignació són els «conceptes» més repetits i assumits per la ciutadania, ves quin remei!
En pocs dies hem fet «una carrera» de rècord, això sense comptar el fenomen meteorològic -el temporal Filomena- amb nevades i freds importants que, a més, ens han tingut entretinguts amb les notícies al minut de l’estat dels carrers i places de Madrid, ai las! Em referiré a tres punts molt rellevants. El primer, d’abast mundial, amb la «bomba» del Capitoli de Washington. El dia de Reis rebíem les imatges inimaginables de la invasió del Capitoli per part de les hordes republicanes (aquí els republicans són «els dolents»), malmetent mobiliari, provocant morts i un cop a la democràcia d’unes dimensions i un cost encara no avaluats. No m’hi allargo, però hi ha hagut des de les espanyes qui hi ha volgut fer comparacions amb aquells actes certament denigrants al Parlament català de fa uns anys… Ens estimen tant que sempre ens posen de «bon»exemple. En qualsevol cas esperem que, en sortir aquest article, l’administració Biden ja funcioni i comporti l’enterrament de l’era Trump, si més no la desaparició d’aquest personatge nefast per als americans i el món.
Les altres referències són més «a tocar»: es tracta de la resolució de l’euroordre contra Lluís Puig i el suplicatori contra els nostres eurodiputats. El suplicatori va venir precedit per la clatellada del Tribunal d’Apel·lació de Brussel·les a la Justícia espanyola en desautoritzar per segona vegada l’euroordre d’extradició contra el conseller Lluís Puig cursada per l’infaust Llarena. De fet el tribunal belga hi afegeix que el Tribunal Suprem espanyol no respectaria la presumpció d’innocència del conseller, amb l’efecte favorable que pot produir en el futur dels exiliats i presos polítics catalans. Tothom considera que es tracta d’una bufetada en tota regla al sistema judicial espanyol i una evidència més de la feblesa de la democràcia espanyola. Després venia l’inici del suplicatori contra Comín, Ponsatí i Puigdemont. El suplicatori ha de decidir si els nostres eurodiputats perden la immunitat de la condició d’eurodiputats per a ser portats davant els tribunals espanyols. La Comissió encarregada del suplicatori és «a mans» de populars i socialistes i presidida per un Ciudadano. Caldria esperar coherència amb les resolucions judicials anteriors (de jutjats belgues i Alemanys sobre Puigdemont i Puig) però, atesa la composició i el funcionament d’aquestes «colles d’amics», la veritat és que no pinta gaire bé. Amb tot, els advocats ens diuen que el recorregut és llarg i que cal tenir confiança a continuar guanyant batalles a Europa que han de portar a la victòria de la causa catalana.
Per a acabar, s’havia ajornat la convocatòria de les eleccions del 14 de febrer fins al 30 de maig, per bé que, aquest dimarts, hem conegut que el TSJC ha fet cas d’un recurs i ha ordenat de suspendre cautelarment el decret del Govern que les ajornava mentre n’estudia la legalitat. Més evidències del protagonisme inacceptable de la Justícia, una maquinària al servei de l’Estat espanyol que sempre actua contra les aspiracions catalanes. Recordem que havia estat la Justícia qui havia determinat la convocatòria a partir de la inhabilitació del President Torra i que ara condicionarà les eleccions amb la nova situació creada.
Siguin quan siguin les eleccions, ja sabem que estaran marcades per l’afectació de la pandèmia, la multiplicació de llistes unionistes, la presència «abrupta»del ministre Illa i, malauradament, per les desavinences entre els partits independentistes. Tanmateix, siguin quan siguin les eleccions, és del tot necessari «passar» dels obstacles judicials i superar o relativitzar les diferències entre els partits independentistes. Els dies que queden haurien de servir per recuperar confiança en el potencial de l’independentisme que en el futur pròxim ha de trobar la via cap a l’objectiu i que aquestes eleccions ens hi han d’acostar.
L’1-O és el punt de referència, del tot vigent, que no és una anècdota, com es podia desprendre d’unes declaracions de Joan Tardà a Catalunya Ràdio on en rebaixava el valor de la gesta la qual, deia, no es pot comparar als esforços de les generacions que van lluitar contra el franquisme; manifestacions que poden desinflar, com les d’Àngels Chacón en una entrevista a El Punt Avui on remarcava: «No sabem governar una pandèmia i implementarem una república? Va, home!». L’independentisme ha de defugir de derrotismes, reforçar la convicció de la necessitat de la sobirania plena i guanyar les eleccions al Parlament de la XIIIa legislatura. Cuidem-nos!.
