Entrevista a Jordi Balsells i Neus del Río, president i vicepresidenta del Club Bàsquet Igualada
El Club Bàsquet Igualada celebra aquest 2020 el seu 40è aniversari. Ho fa en el que segurament és un dels millors moments de la història de l’entitat tant a nivell esportiu com a nivell social. La pandèmia que estem vivint des de principis de març fa que no es puguin celebrar tots els actes que tenien previstos per commemorar aquest aniversari, però n’hi haurà d’altres que ja s’estan preparant. Parlem de l’actualitat del club amb en Jordi Balsells i la Neus del Rio que després de passar per diverses posicions en el club, des de jugadors a membres d’alguna junta directiva, ara en son el president i la vicepresidenta, respectivament.
Un aniversari sempre es celebra però en aquest any tan excepcional tot és diferent. Què fareu per commemorar el 40è aniversari?
Teníem previstes una sèrie d’activitats presencials que desgraciadament no es podran fer. Una de les coses que volíem fer era un dinar popular a Les Comes que vam haver de cancel·lar. Ens hem decantat per fer altres coses com samarretes commemoratives de la marca BeBall o un llibre que fa un repàs dels 40 anys i que tenim la idea de treure’l a finals d’aquest any. Serà un gran record.
És un club força jove. En una capital de comarca com Igualada que el seu club de bàsquet tingui 40 anys és una mica sorprenent, no?
Sí, tot i que ja hi havia bàsquet abans tant a escoles, com empreses o la secció de bàsquet del CN Igualada. De fet, volem aprofitar aquest 40è aniversari per tal que sigui un reconeixement a la gent que ho va començar. Quan parlem de pertinença al club, actes com aquest també ajuden a crear aquesta identitat.
Quins serien alguns dels moments de referència d’aquests 40 anys?
En tot aquest temps sí que hi ha hagut 2 o 3 equips tant femenins com masculins de referència. Als 90, l’equip sènior femení va arribar a Segona Nacional, per exemple. També hem tingut jugadors de la casa que han anat a jugar a fora, en equips com Manresa, Cadí la Seu, Joviat, etc…
Com veieu la situació del club actualment?
Estem en un molt bon moment tant esportivament com socialment. Quan vam entrar la nova junta, el nostre projecte ja volia treballar molt la part de pertinença, que tothom es sentís part del club. A més, si els resultats esportius acompanyen tot és més fàcil. Hem impulsat una grada jove, hem anat traient línies de roba de carrer perquè jugadors, però també aficionats, les vagin portant. Tot això ajuda a crear comunitat.
El bloc dels dos sèniors “A” estan molt consolidats i sembla que la gent de la base s’hi sent molt identificada…
Sí, els dos equips, tant el masculí com el femení, tenen una base molt forta de gent de la casa que complementem amb gent de ciutats properes com Manresa o Vilafranca. Aquesta és la nostra filosofia, intentar jugar al màxim nivell, on ens portin la gent de casa amb complements de proximitat.
Amb 28 equips federats imagino que deveu ser dels que més n’inscriviu de tot Catalunya?
No ho tenim molt calculat, però segurament som dels que més en tenim, sí. Ens hem estabilitzat amb aquests 30 equips aproximadament i el club no pot créixer més tampoc, per qüestió d’instal·lacions. Així que ara mateix ens centrem més en millorar la qualitat que la quantitat.
També heu notat un augment de socis?
Aconseguir que gent que no té jugadors al nucli familiar es faci soci, costa més, però també n’hem tingut. On sí que hem notat que hem pujat considerablement els darrers anys és en el número de patrocinadors i això ens permet fer moltes coses.
Hi ha una aposta pel bàsquet femení també?
D’entrada som paritaris, tenim 14 equips masculins i 14 femenins. La junta també és paritària. I la veritat és que treballem amb igualtat de recursos i condicions tant pel masculí com pel femení. Després les coses poden sortir més bé o més malament, però estem contents dels dos equips sèniors i de les categories en què competeixen, que son d’alt nivell.
Quins objectius us marqueu aquesta temporada?
És una temporada que no ens marquem uns objectius esportius específics. Amb tanta incertesa no sabem com es podrà competir. Això sí, estem contents que la base estigui entrenant. En base als condicionants que imposin Ajuntament i Federació Catalana de Bàsquet, d’acord amb la situació sanitària, ens anirem adaptant.
I vosaltres com a junta, cap on encareu el vostre projecte?
L’aposta per la formació, no només de jugadors sinó també d’entrenadors és una cosa que volem fer seguir fent. Vam impulsar un programa que vam anomenar Formació 360 que no només toca els aspectes més específics del bàsquet sinó tota la resta. I després també apostem per la tecnologia que ens ajudi a millorar. Exemple d’això és la màquina de tir que vam comprar.
Què és el que més gaudiu d’estar al capdavant de la junta del CBI?
Quan veiem la cara dels nens i nenes amb il·lusió el dia de la presentació és dels moments que més gaudim. Una presentació que, de fet, aquest any, no podrem celebrar.
Per altra banda, treballar amb un equip en què tenim tant bon ambient també és molt satisfactori. I quan un projecte que tens en ment tira endavant… això no es pot expressar amb paraules.
En global som una junta que tenim moltes idees i a vegades ens hem de frenar, perquè sinó hauríem de deixar les nostres feines per falta de temps!
