L’activista Angela Davis afirmava que “el feminisme no és res més que la idea radical que les dones som persones” i ara que s’acosta el 8 de març, data que va ser proclamada l’any 1975 per Nacions Unides com a Dia Internacional de les Dones, és un bon moment per recuperar aquesta idea que Davis apuntava.
- Perquè ser feminista és tan obvi com creure:
- Que una dona pel fet de ser dona no té menys drets.
- Que si no hi ha consentiment és agressió.
- Que dones i homes han de cobrar el mateix.
- Que una dona trans és una dona.
- Que l’amor no fa mal.
- Que una joguina és una joguina, no té gènere.
- Que els colors no s’acaben amb el blau o el rosa.
- Que tens dret a decidir sobre el teu propi cos.
- Que les cures són cosa de tots.
- Que un home, pel fet de ser home, no té prohibit plorar.
- Que tots els cossos són vàlids, mesurin el que mesurin, siguin del color que siguin o tinguin els anys que tinguin.
- Que tothom té dret a practicar l’esport que més li agradi.
- Que les famílies són diverses.
- Que cap dona ha de tenir por per tornar sola a casa.
- Que les violències masclistes han de ser erradicades.
Perquè el feminisme és sentit comú, tot i que per alguns no sigui el més comú dels sentits.
Per molt que hi hagi grups antidrets que ara vulguin fer-nos creure que és normal que a Catalunya s’hagin produït 115 feminicidis en una dècada, i que això de les violències masclistes és un invent. O que ens vulguin fer creure que és normal que els homes, de mitjana, cobrin gairebé 6.000€ més l’any que les dones, i que això és just. O que és normal que en un cas de violació un jutge et pregunti si vas apretar prou fort les cames i que això d’haver de donar el teu consentiment és un atac als homes. O que és normal que les dones dediquin el doble d’hores a les tasques de la llar i de cura i que això de la corresponsabilitat és de dèbils. O fins i tot que és normal que t’imposin qui has de ser i que això de poder decidir com et sents és una aberració.
El feminisme ens aporta llibertat, felicitat i igualtat. Perquè ens deixa ser qui som, sense violències o discriminacions. Sense una cotilla que ens ofegui en una única manera de viure o d’expressar-nos. Sense por a poder decidir.
Cal practicar el feminisme des de la nostra quotidianitat diària, des dels carrers i des de les institucions del país. Perquè si alguna cosa ens demostra la història és que els drets s’han de lluitar dia a dia sense donar-los mai per descomptat. Per això és tan rellevant que per primera vegada, el Govern de la Generalitat de Catalunya disposi d’una Conselleria d’Igualtat i Feminismes encarregada de liderar aquesta transformació de l’executiu. Una transformació a la catalana que recentment ha estat reconeguda per part de l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa en relació amb la garantia de drets sexuals i reproductius del país. Una conselleria que també ha vingut a garantir nous drets, tenint en compte tot el territori, inclosa la nostra comarca i la nostra ciutat. Com el dret a les cures, obrint més de 700 serveis de cura d’infants i adolescents, un d’ells a Igualada, per alliberar de temps a les famílies i especialment a les dones. El dret a l’equitat menstrual, amb el repartiment de productes menstruals reutilitzables durant aquest curs a alumnes de 3r d’ESO que també arribarà a les igualadines i que va acompanyat de formació a tot l’alumnat per tal de trencar tabús. I tants i tants d’altres drets que han vingut per quedar-se i per construir una nova normalitat feminista que no deixa de ser la normalitat que mereixem
