El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica de la Generalitat ha retornat aquest dissabte les restes de Julio Lizana Rodríguez, combatent de l’Exèrcit Popular de la República, a la seva família. L’acte, presidit pel conseller Ramon Espadaler, ha tingut lloc al cementiri de Claravalls (Urgell), on la família ha decidit donar sepultura a les restes, recuperades 87 anys després de la mort de Lizana en combat.
Julio Lizana va perdre la vida el 16 de gener de 1939 a Bellprat, mentre intentava frenar l’avenç de les tropes franquistes, com a membre de la 137 Brigada Mixta de l’Exèrcit Popular. Va morir a causa de l’impacte d’un explosiu durant els enfrontaments en l’etapa final de la Guerra Civil a Catalunya.
En paraules del conseller Espadaler, aquest és un acte “de justícia, però sobretot de dignitat, aquesta dignitat que mai va perdre el Julio, però que ara fem valer i reconeixem”. A més, ha afegit: “No són tants els casos que podem identificar a través de l’ADN. És un esforç ingent que continuarà, un esforç del deure de justícia i de reparació”.
Per altra banda, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha assegurat que “la tasca de localitzar és fonamental per restituir la dignitat de les víctimes i reparar el dolor de les famílies”. També ha manifestat que recuperar els seus cossos és “tornar-los la identitat i fer justícia històrica”, paraules que ha compartit l’alcalde de Bellprat, Martí Gual.
Els néts de Julio Lizana, la Sònia i el Carles, han agraït al conseller i als alcaldes que hagin vingut a acompanyar-los: “D’aquesta manera ara tindrem un lloc molt més fàcil i accessible per poder estar amb ell”.
“Ell és un dels casos visibles d’una guerra, d’un franquisme llarg i d’un dolor. Avui el nom del Julio torna a posar-se al mapa i és un moment per recordar. Per fi avui el Julio descansa prop d’un fill que no va veure créixer”, ha dit la Sònia Lizana.
En el decurs de l’acte, la família ha rebut també una còpia de la memòria interdisciplinària d’identificació, elaborada per la Direcció General de Memòria Democràtica i on es mostra l’estudi fet per historiadors, arqueòlegs, antropòlegs forenses i genetistes.
Amb Julio Lizana, ja són 27 les persones identificades a Catalunya des que es va posar en marxa el Programa d’identificació genètica de la Generalitat, impulsat el 2016, que fa possible posar nom a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista i retornar-ne les restes a les famílies.
Exhumació del cos i procés d’identificació de Julio Lizana
Segons testimonis orals, els habitants de la masia Cal Joanot van localitzar el cos de Julio Lizana i el van enterrar en un camp de conreu proper. La família va ser avisada dels fets, i la mare de Lizana es va traslladar a viure a prop del lloc d’inhumació, on s’hi va col·locar una creu de ferro amb una inscripció, i on la família hi portava flors.
El 2021, la Direcció General de Memòria Democràtica va detectar l’existència d’aquesta fossa a partir de dos estudis de documentació. Aquell mateix any, Lizana va ser inscrit d’ofici al Cens de persones desaparegudes i es va iniciar la recerca dels seus descendents.
Paral·lelament, el Comitè Tècnic de Fosses va programar la intervenció a la fossa de Casa Blanca de Bellprat, atès que l’espai no comptava amb cap tipus de protecció i, per tant, era vulnerable a patir alteracions per causes antròpiques o meteorològiques.
Entre el 18 i el 28 d’octubre de 2022, es va dur a terme l’excavació arqueològica, la qual va permetre recuperar les restes d’un home jove i diversos objectes associats (una màscara antigàs, botons, unes claus i un encenedor). En acabar la intervenció, els arqueòlegs van tornar a col·locar la creu i hi van instal·lar un rètol per facilitar el contacte amb possibles familiars.
Finalment, al març de 2024, la Direcció General va localitzar els descendents. Dues netes i un net van adherir-se al Programa d’identificació genètica, i el 2025 l’estudi històric, arqueològic, antropològic i genètic va ratificar la identitat de les restes exhumades a Bellprat com les de Julio Lizana.
