Alguns països occidentals teoritzen sobre la possibilitat d’establir una Renta Bàsica Universal (RBU). Això és, que l’Estat doni una quantitat de diners a tots i cadascun dels ciutadans, sense cap contraprestació, independentment de les seves circumstàncies personals.
Els defensors d’aquesta mesura al·leguen que el RBU permetria donar un accés universal als béns més essencials i de primera necessitat i això reduiria la pobresa i milloraria les condicions de vida de la població. Personatges com Elon Musk argumenten que les noves tecnologies i la intel·ligència artificial no deixa massa alternatives. Creu que mesures com aquesta seran necessàries per mantenir el gran nombre de desocupats en un mercat de treball més exigent i una reducció del nombre de persones actives, que obligarà a trobar solucions perquè els que no tinguin feina puguin viure dignament. Però ja es veu el que passa avui per mantenir les prestacions als pensionistes. Amb les eines actuals, costa poc imaginar una situació en què els subsidis s’estenguessin a tota la població.
Primer cal definir com es podria finançar una mesura com aquesta. Hi ha partits polítics que diuen que s’ha de pagar amb més impostos als rics. No sembla que això sigui senzill en una societat oberta, però poc transparent i amb moltes fuites recaptadores, especialment pels més “preparats”. Des d’un punt de vista purament econòmic una mesura com aquesta faria augmentar la inflació i els preus. Caldria veure com es compensa a qui ha de treballar i qui podria viure sense fer res. Dues classes socials noves de difícil permeabilitat. Els de “baix” es quedarien sense poder arribar a l’ascensor social, amb greus diferències per l’accés a la cultura, a la formació i a nivells alts de benestar.
Per compensar els efectes de la covid alguns països van utilitzar “l’helicòpter monetari”, que és una mesura temporal de regalar diners, assimilable a la renda bàsica. Es va mantenir l’economia en marxa, però es va disparar la inflació i moltes persones van preferir deixar la feina i no seguir treballant, especialment en treballs feixucs, poc qualificats i de gran exigència física. I en exhaurir-se la mesura van haver de reincorporar-se al mercat laboral.
És molt probable que els desequilibris socials no es corregirien amb aquestes mesures. Mentre que les rendes baixes haurien de destinar els diners a cobrir les despeses bàsiques, les rendes altes amb les necessitats ja cobertes, destinarien aquests diners a altres finalitats, com el gaudi, l’estalvi o la inversió. I això crearia encara més tensions socials.
Només cal recordar les queixes d’amplis sectors de la societat, que es queixen per haver de pagar molts impostos, que van a parar a subsidis a estrats desfavorits de la societat. Les persones que perceben rendes altes, difícilment deixen el seu treball, per no perdre l’estatus social que gaudeixen.
Caldrà veure com s’enfronten els desafiaments que posa la tecnologia, la intel·ligència artificial, el canvi climàtic, la vida per damunt els cent anys i d’altres. La RBU només és avui una opció política. Cal continuar investigant i valorant alternatives perquè ja no vivim en un món que canvia, sinó en un canvi de món. I potser la mà invisible a la qual s’ha confiat fins ara, no sigui suficient per donar-hi resposta.
